LA CLASSE MITJANA NO VOL RECONEIX-HO, PERÒ TREMOLA.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimecres 2 d’octubre de 2016)

● LA CLASSE MITJANA NO VOL RECONEIX-HO, PERÒ TREMOLA.- Enmig d’una crisi econòmica que l’ha deixada anèmica i gairebé sense defenses, i amb uns polítics enfrontats entre ells i allunyats de les inquietuds de la gent, si a la classe mitjana se li acaben els torrons i es posa a tremolar només de pensar que li tocarà altre cop el rebre quan el govern hagi de quadrar els números per fer els deures europeus, pinten bastos. No sé si el senyor Rajoy s’ha plantejat que si el conjunt de ciutadans, que sempre els hi ha tocat tibar del carro manés qui manés, es cansen de nedar contracorrent i de que els baquetegin des de l’esquerra i des de la dreta, tindrà una bona sorpresa perquè d'on no n'hi ha no en raja. He escrit mantes vegades en aquest blog que la institució que a tot arreu del món fa rutllar de veritat els països és la classe mitjana, i no només ho escric sinó que n’estic convençut. La classe mitjana que dóna aixopluc a menestrals, funcionaris sense galons, jubilats, professionals (mestres, metges, autònoms, petits empresaris inclús) i sobretot treballadors en general que tenint feina han pogut viure molt millor que els seus pares, donar carrera als seus fills, comprar una casa sense pretensions i estaviar per si de cas un mal de ventre quatre euros pel dia de demà... A un col•lectiu de ciutadans d’aquesta transversalitat els hi pot perjudicar molt un mal govern, tant que una classe mitjana desmoralitzada, devaluada, trinxada i tapant-se la cara per por de no rebre més garrotades, cap democràcia moderna se la pot permetre, francament.

A la meva manera de veure, si la classe mitjana perd oli pels quatre costats, asfixiada per polítics miops, qui queda al país per parar els cops? Ara mateix, quin és el principal problema que entortolliga el nostre futur immediat, sinó l’econòmic en totes les seves variants? No us creguéssiu pas que la culpa dels nostres mals la té la mala llet dels “mercats” o d’aquella senyora alemanya que ens vol cobrar el deute tant sí com no; si el país està entrebancat en una crisi de la qual no sap com desfer-se’n, és perquè després d’acarnissar-se amb la classe mitjana com a única mamella que rajava, es veu a venir que a aquesta víctima propiciatòria encara miraran d’esprémer-li més suc, fins que surtin els cinc mil milions d’euros que els creditors reclamen trinco-trinco. És clar que hi hauria altres maneres de sortir-se’n abans de masegar els de sempre, però amb els patrimonis els polítics no s’hi atreveixen per por de ser titllats de revolucionaris, i amb els pobres no hi poden comptar perquè estan més escurats que les rates i prou feina tenen a viure. Tanmateix, com que tampoc l’ampli establishment que viu de l’endoll, de la pocavergonya i del clientelisme no vol sacrificar cap dels seus privilegis, ni deixar amb el cul a l’aire tota la trepa munyidora de vots, l’ase dels cops que queda al fons del sac és la la classe mitjana. No caldrà anar gaire lluny perquè aquesta mala astrugància quedi palesada en un decret de mesures econòmiques urgents: més impostos generalistes (iva i irpf), més retallades disfressades de logística intel•ligent, més taxes inútils de tota mena... Els ciutadans estan poc encuriosits per com repartirà les carteres i les rectories el nou govern, sinó per com respirarà per trobar aquests diners que Europa reclama sense treva. En una època que ningú es mama el dit, el govern no ho tindrà fàcil per penjar el mort novament a la classe mitjana, i si no tingues pa a l’ull se’n cuidaria bé prou de fer circular globus sonda com la congelació de pensions i de sous als funcionaris, la fulminació de l’iva reduït i tants d’altres que fan enfilar per les parets al més pacífic. Ho penso tal com ho escric: si en Rajoy no legisla perquè la classe mitjana recuperi aviat la seva autoestima i empenta tradicionals, el país quedarà en mans dels extrems, i cap d’ells ens portarà res de bo.