ENTRE LA BELLA I LA BÈSTIA: QUIN EXEMPLE DEMOCRÀTIC TAN FASTIGÓS EL D’EE.UU!

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimecres 9 de novembre de 2016)

● ENTRE LA BELLA I LA BÈSTIA: QUIN EXEMPLE DEMOCRÀTIC TAN FASTIGÓS EL D’EE.UU!.- M’és indiferent qui canti victòria aquesta nit als Estats Units, perquè guanyi qui guanyi tots hi haurem sortit perdent, llevat que es produeixi el miracle que qui acabi exercint la presidència faci millor paper de president que de candidat. No es pot pas dir que cap de les dues candidatures s’hagi cobert de glòria, sinó ben al contrari. Aquesta campanya electoral passarà a la història com la més grollera i poc edificant, i costarà molt de temps oblidar-se’n d’un espectacle tan poc ètic, i bona part d’una generació d’adolescents d’arreu del món en sortirà tocada, i costarà molta pedagogia per fer entendre que la democràcia sana i vertadera no la protagonitzen aprenents de monstres ni de bruixes, sinó persones normals que defensen amb coratge les seves idees, per molt diferents que siguin, amb elegància i categoria intel•lectual, a part d’autoritat moral. El candidat republicà abans que acabi el dia encara ens pot donar una sorpresa, ja que enmig d'aquest caos diabòlic en que s’ha vist summergit l’electorat americà pot passar de tot. A l’espera dels resultats definitius, a tall de simple observador curiós de la campanya m'agradaria proposar-vos les següents reflexions:

● Que la que ens han venut com exemplar democràcia americana, fora dels candidats republicans i demòcrates els altres que es presenten no hi pinten res a la festa, ja que els grans electors de cada Estat no es reparteixen proporcionalment al percentatge de vot popular, sinó que per un sol vot de diferència un candidat s’embutxaca tots els delegats en joc.

● Que malgrat sembli que el president tindrà tot el poder executiu a les seves mans, en realitat les mans sempre les tindrà lligades pel Congrés o pel Senat, i com que cap congressista no té obligació de votar segons les instruccions del seu partit, sinó segons la seva consciència i els interessos del petit territori que representa, el president haurà de guanyar-se el suport individual dia a dia. Almenys una cosa bona del sistema americà.

● Que malgrat ningú en parla, simultàniament a les eleccions presidencials i de representants al Congrés i al Senat, en cada Estat se sotmeten a l’electorat infinitat de propostes legislatives per ser aprovades via referèndum.

● Que per molt carisma i prestigi que tingui, un candidat sense diners per pagar-se la campanya no té cap oportunitat de guanyar-la. Per tant no surten elegits els millors, sinó els que tenen la protecció dels lobbys.

● Que qui es presenti a candidat per a un càrrec polític, a EE.UU. - i també a Europa, a part de fer-se rastrejar l’hemeroteca per evitar que el posin en evidència declaracions contradictòries, tanmateix haurà de fer-se mirar tots els correus, tuïts i watssaps enviats a amics o coneguts des de que era major d’edat.