Follow by Email

dimecres, 16 de novembre de 2016

ARA QUE ESTÀ MORTA, CORREM-HI TOTS A COMBREGAR-LA

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (Dimarts 15 de novembre de 2016)

● ARA QUE ESTÀ MORTA, CORREM-HI TOTS A COMBREGAR-LA!- Ho sabia tothom: la família, perquè una néta hi treia el cap tot sovint per casa seva; els Serveis Socials, puix li pagaven una subvenció perquè no li tallessin l’aigua; els veïns, perquè aquestes misèries no es poden amagar de les xafarderies; la propietat del pis, perquè havia interposat una demanda a l'àvia per morosa del lloguer; Gas Natural-Fenosa, perquè li havia tallat la llum tirant pel dret... Però ningú va impedir que la pobre àvia de 81 anys morís cremada, en calar foc al matalàs una espelma que substituïa la llum que li havien tallat. Ho sabia tothom, i ara tothom s’espolsa la culpa: la família, perquè tenia altres problemes de què ocupar-se abans que de l’anciana; l’Ajuntament de Reus, perquè diu que l’àvia era esquerpa amb els Serveis Socials i no acceptava que l'ajudessin, i que la companyia elèctrica no va avisar als serveis socials que la deixaria a les fosques, com mana el que queda de la llei catalana mutilada pel Tribunal Constitucional a petició del PP; i Gas Natural-Fenosa perquè bescanta de l’Ajuntament acusant-lo que no els hi havia comunicat que l’àvia era una persona vulnerable, enlloc de reconèixer la seva culpa directa... En fi, tothom ho sabia; la llàstima és que a l’àvia la volen combregar, ara que ja està morta. Però el problema no rau en aquesta tragèdia en concret, sinó en quantes tragèdies semblants s’amaguen sota les teulades de moltes cases del país. Els serveis socials dels Ajuntaments disposen de censos exactes dels casos de vulnerabilitat, sigui per pobresa energètica, per degradació social o per pura misèria? Em preocupa que, com passa amb les oficines d’ocupació, els serveis socials municipals amb l’excusa que van curts de recursos, només s'enregistrin els que passen a donar-se d'alta. I sobretot em preocupa que quedin molts de pobres vergonyants que prefereixen morir-se en un racó de casa, abans de despullar les seves intimitats.


A la meva manera de veure, doncs, quan passen coses com aquesta són varis els responsables de no haver-ho fet prou bé; però hi ha culpables amb majúscules. I encara que només sigui per decència, cap ciutadà pot mirar cap a una altra banda ignorant escàndols com declarar inconstitucional una Llei per regular i prevenir la pobresa energètica o vantar-se que les tres grans elèctriques que abasteixen el mercat espanyol han guanyat més de 56.000 milions d’euros, des del 2008 fins al tercer trimestre del 2015, mentre els espanyols castigats per retallades de sous o a l’atur han vist com el rebut de la llum s’apujava un 52% en el mateix període, el doble de la mitjana europea amb el govern en pes aplaudint amb les orelles. La companyia que més bacallà talla és Endesa, la qual va deixar de ser pública quan l’Aznar no va impedir que la italiana Enel se la cruspís, a la salut del seu col·lega Berlusconi. Però el que m’emprenya més de tot plegat, és que en els poltrones dels Consells d’Administració de les citades tres Corporacions – Endesa, Iberdrola i Gas Natural- Fenosa -, s’hi escarxofen 43 polítics de renom, alguns dels quals s’omplen la boca de justícia social, que mitjançant el truc de la porta giratòria es deixen estimar amb una rectoria de categoria, a compte de no sé quins serveis prestats. En el repertori d’estomacs agraïts hi figura o hi ha figurat la flor i nata de quasi tots els partits, progressistes i conservadors, que s’han acotxat amb el poder des de la transició fins ara, inclòs algun “pare de la Constitució” com en Roca-Junyent, o destacats “socialistes obrers espanyols” com Josep Borrell, Felipe Gonzalez, Joan Majó, Lluis Solana, Pedro Solbes... Només amb la meitat del que s’embutxaquen aquests il•lustres exemples d’una ètica i moral molt discutibles, es podrien cobrir de sobres les factures de la llum o del gas que els poca-robes deixen de pagar per necessitat. I qui sap si ens haguéssim estalviat la mort de l’àvia de Reus, que després de 81 anys de penúries no ha trobat cap més porta giratòria que sortir de casa seva amb els peus per davant i amb el matalàs – potser una bona part del seu escàs patrimoni – convertit en cendres. Que Deu li doni un bon repòs i que descompti la seva mort a tots aquells que ara s’excusen dient que no sabien que les seves accions, omissions o prohibicions tinguessin tanta repercussió. Perquè ho saben molt bé, però no s’hi fixen fins que s’hi enganxen els dits. En qualsevol cas, la multa que li pot caure a Gas Natural-Fenosa després d’un litigi contenciós que pot costar el tiple, seria de 100 mil euros. Pura xavalla. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada