PARLANT LA GENT S’ENTÈN, MENYS A L’AJUNTAMENT DE BARCELONA PEL QUE ES VEU

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dissabte 29 d’octubre 2016)

● PARLANT LA GENT S’ENTÈN, MENYS A L’AJUNTAMENT DE BARCELONA PEL QUE ES VEU.- Ja és ben paradoxal que els polítics, que per definició haurien de ser uns experts en trobar les mil i una manera d’entendre’s, no siguin capaços de posar-se d’acord per tirar endavant un requisit tan elemental perquè una ciutat rutlli com és el seu pla d’acció municipal i el pressupost. No crec que Barcelona vagi millor sense definir un PAM per posar-se a treballar, ni prorrogant els pressupostos de l’any passat. Els ciutadans de qualsevol ciutat del món - i Barcelona no n´és cap excepció -, participen en el joc democràtic d’escollir cada quatre anys els gestors dels seus interessos municipals perquè es posin d’acord, sinó pot ser en tot, almenys en un full de ruta engiponat en base a les coincidències programàtiques, i no perdin el temps tirant-se els plats pel cap en qüestions en les quals ja saben d’antuvi que el consens està molt verd o és impossible. Un municipi no es pot quedar paralitzat perquè els seus regidors no volen donar el brac a tòrcer en res. Tanmateix, si les desavinences s’emparessin en principis ideològics irrenunciables o en plantejaments econòmics solvents, què hi farem! Però quan la rebequeria té a veure més amb conveniències del lobbys, en pures estratègies de partit, en manca d’empatia personal entre líders o, simplement, perquè s’especula massa amb quants vots poden esgarrapar-se a l’adversari si se’l fa gruar, no té perdó.

A la meva manera de veure, en repassar els primers dotze mesos d’aquest invent d’entossudir-se en governar tenint com actiu una misèria de minoria malgrat fos la llista més votada, t’adones de la immensa farsa que ha presidit la vida de societat municipal de Barcelona d'ençà de les darreres eleccions. De bon començament, els republicans varen jugar el paper d’oposició amistosa, coquetejant descaradament amb la Colau per aconseguir una bona ració en el repartiment del pollastre que s’havia de plomar; però des que els socialistes van pasterejar hàbilment un estatus matrimonial en aparença de fet, això sí sense dret a sucar el melindro a qualsevol hora, els republicans consideraren que se’ls hi estava fent el salt i renunciaren a vendre’s només a bon preu com a crossa de l’alcaldessa mediàtica, preferint esperar que la tropa de la Colau es debiliti a còpia de trompades i de coixejar, postulant-se descaradament com a alternativa de govern. Per la seva banda, els antics convergents amb en Trias al davant, que es vantaven de pactar amb tothom fent la viu-viu per governar passant tantes angúnies com els d’ara, són incapaços de sargir un projecte de conveniència per dissimular l’anèmia d’una oposició que, pel que es veu, només va a una per tombar PAMS i pressupostos, però que és incapaç de tirar endavant una alternativa de govern. De manera que aquesta patuleia que tot el dia s’omple la boca amb el mantra que parlant la gent s’entén, demostren que prediquen allò en que no creuen o que no en tenen ni idea del que parlen, que no sé què és pitjor. Però espera’t, que per si fóssim pocs barallant-se, aviat l’alcaldessa anirà de part.