Follow by Email

dilluns, 17 d’octubre de 2016

LES LLAVORS DE L’ODI ES NORMALITZEN A INTERNET I ÉS COM SI SENTÍSSIM PLOURE.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dilluns 17 d’octubre de 2016)

● LES LLAVORS DE L’ODI ES NORMALITZEN A INTERNET I ÉS COM SI SENTÍSSIM PLOURE.- Un malalt li ha escrit al president de la Generalitat, des de darrera el canyer d’un tuït penjat covardament a Facebook, que vigili els baixos del seu cotxe, no sigui cas que una bomba el faci miques. El president mateix ho ha denunciat a la policia i als ciutadans, i avui el seu conseller d’interior ha afegit que fa dies que abunden amenaces d’aquesta mena dirigides a polítics de diferent tarannà. Però hom té la impressió que si començant pels responsables, des del mateix Internet, de vetllar per l’ètica dels usuaris de les xarxes, no hi posen pas els cinc sentits en “aixecar el vel” de l’anonimat fastigós en que es refugia l’escòria que tira la merda o la bravata i amaga la mà, qualsevol dia prendrem mal. El discurs de l’odi amara les xarxes de la societat europea amb missatges contra intel•lectuals, polítics i, sobretot, persones immigrants i refugiades, dels quals missatges en són munyidors grups i lobbys que recorren a aquestes pràctiques esbiaixades per accedir al poder. En aquest context, i amb la seguretat d’arribar ràpidament a tots els racons amb total impunitat, Internet està sent utilitzat perquè el racisme, la xenofòbia i l’odi ideològic es difonguin fàcilment, i ja es massa “normal” que a les xarxes i en els comentaris anònims en els mitjans de comunicació digital s’insulti, fregant sovint el delicte. Tanmateix, el que més em fot és que davant aquesta situació que va en augment, no hi ha massa reacció ni per part dels propis usuaris, més enllà de certa curiositat morbosa i d'alguna picardia ingènua i temerària de contribuir a difondre els missatges, ni de les administracions públiques, ni dels amos del “tinglado” que només han retirat, per exemple de Facebook, un 9% dels missatges denunciats els darrers mesos.


A Espanya hi ha fiscals especialitzats, però és com si no hi fossin perquè a part d’acumular molta informació valuosa, sembla que no sàpiguen què més fer per reprimir legalment aquesta epidèmia. Ara ja se sap que el radicalisme islamista no cal anar-lo a perseguir a les mesquites, perquè els aiatol•làs més perillosos es mouen per internet amb total llibertat, emmetzinant els cervells del jovent desenganyat i sense futur. No sé pas, doncs, quants dies trigaran a desemmascarar els que amenacen amb posar bombes, i qui sap si mai se’ls trobarà, perquè Internet precisament es vanta en nom de la llibertat d'expressió de “protegir” l’anonimat dels usuaris que es passen tres pobles insultant i amenaçant, més que no pas alleujant la basarda dels usuaris que en són víctimes d’aquestes agressions virtuals. A la meva manera de veure, però, mentre la societat que va de progre idealitzi la “valentia” i la heroïcitat dels hackers que s’han infiltrat en dipòsits de documents sensibles i comprometedors, escampant a tremuja tota la porqueria que delata una societat capitalista hipòcrita, corcada i en decadència, no sigui bel•ligerant amb les “vomitades” dels malalts que infecten les xarxes d’odi, no tindrà prou arguments per justificar com un “acte de justícia popular” creïble, fer públics els tripijocs financers i polítics dels Estats. I si els administradors de les xarxes no poden impedir que uns en teoria “aficionats”, ridiculitzin tots els sistemes de seguretat infiltrant-se fins als secrets més ben guardats, no entenc que sigui tan difícil saber la identitat dels quatre dròpols que juguen a posar bombes. No vull ni suggerir que si l'amenaça de bomba anés dirigida al senyor Rajoy en comptes de al senyor Puigdemont, a hores d'ara ja n'estaríem al cap del carrer. Seria una malesa, pensar-ho. Però vés a saber... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada