Follow by Email

dijous, 20 d’octubre de 2016

LA FINALITAT D’UNA LLENGUA ES FACILITAR LA COMUNICACIÓ ENTRE LES PERSONES

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimecres 19 octubre/2016)

● LA FINALITAT D’UNA LLENGUA ES FACILITAR LA COMUNICACIÓ ENTRE LES PERSONES.- I totes les altres definicions del llenguatge són històries a la vora del foc. És clar que la llengua també pot ser testimoni, fugida, memòria, ferida i fins i tot salvació d’un poble, però el que són faves comptades és que a algunes llengües vives – el català entre elles -, els hi caldria una bona poda normativa per tal que estudiar-les i – sobretot – escriure-les sigués fàcil i a l’abast de tothom. Vet-aquí, doncs, que l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) té a punt una sacsejada ortogràfica per aquesta tardor: eliminarà de soca-rel 136 accents diacrítics – aquells que ajuden a distingir bé (correcte) de be (xai), o dóna (de donar) de dona (muller) -; modificarà l’ús del guionet; introduirà l’ús de doble erra en algunes paraules compostes - per exemple, “eradicar” a partir d’ara serà “erradicar” -; suprimirà la dièresi en els derivats cultes acabats en “al” - laical, trapezoidal... -; i, finalment, beneirà neologismes com fitnes, gòspel, gruyere o off the record... L’any 1906, si ho recordeu, es celebrà el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, amb la finalitat de redactar una gramàtica i unificar l’ortografia, i el 1913 es van publicar les primeres normes. Però la veritat sigui dita, successives actualitzacions parcials d’aquella normativa han convertit el català en una llengua molt difícil d’escriure correctament, sense fer cap falta. Estic segur que més d’un premi literari se m’ha escapat dels dits per culpa d’algun diacrític mal posat, malgrat l’ajuda dels correctors existents en els moderns ordinadors. En canvi, els anglesos tenen una gramàtica molt més senzilla i pràctica (la contracció n’és un exemple pràctic).


A la meva manera de veure, tot i que les modificacions contribuiran a que l’aprenentatge del català sigui menys feixuc d’assimilar, s’ha generat un rebombori poc artificial, potser un xic forassenyat, però molt inoportú transcendint l’àmbit de debat intern de l’IEC, entre una corrent filològica ortodoxa i crítica; una altra de més oberta i fins i tot atrevida, que considera la simplificació curta i poc ambiciosa, i finalment, una de torracollons, totalment aliena al sentiment cultural i al pensament sobiranista, que considera tota aquesta moguda de l'IEC com un símptoma de “neofeixisme lingüístic”, queixant-se que “en un país flagel•lat per l’atur, la corrupció i les retallades es vulgui donar a entendre que el principal problema és el lingüístic”. Penso que no és pas dolent que en una societat oberta i democràtica col•lectius diferents tinguin punts de vista crítics i contradictoris de la realitat, sempre que es tingui clar que cadascuna d’aquestes diverses opinions i tendències tenen padrins i deriven d’interessos concrets, d’experiències particulars i fins i tot de creences contraposades, i que només mitjançant el diàleg lleial i sense prejudicis entre totes aquestes tendències i discrepàncies avançarem. En Pompeu Fabra mai va dir que no es pugues simplificar l’ortografia, i la filòloga Teresa Cabré, partera d’aquesta petita revolució lingüística actual, la defensa dient que: “la simplificació que hem fet facilitarà l’aprenentatge de la llengua als nous estudiants”. Els que s’hi posen de cul o arrufen el nas, fan servir com a principal argument en contra que aquesta reforma és una presa de pèl a les persones que han après el català entomant disciplinadament les estrictes i complicades normes vigents. Tanmateix, l’IEC li treu importància a la queixa manifestant que no cal escandalitzar-se tant, perquè les normes ortogràfiques de qualsevol llengua sempre tenen una part important d’arbitrarietat controlada. En vistes de tot plegat, sabeu que us dic jo? Que cadascú s’apanyi com pugui i fent cas d’en Borges pensi que “hom no és pel què escriu, sinó pel què llegeix”. No en adonem que la simplificació pretesa afecta més a l’escriptura, que no pas a la lectura? Per tant, qui no es conforma és perquè no vol: mentre siguem capaços d’entendre’ns millor en aquesta torre de babel lingüística a on ens ha portat la immigració, donem per bona qualsevol reforma que ens posi més fàcil salvar la llengua. 

1 comentari:

  1. Pen-so que aixó d'eliminar normes lingüísticas tan importants no és bo. El que te ganes d'aprendre un idioma segur que ho fa.Tot es tenir volutat, ho dic per experiéncia. Bon dia Josep Maria

    ResponElimina