Follow by Email

diumenge, 2 d’octubre de 2016

GANES DE BUSCAR TRES PEUS ALS GATS

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (diumenge 2 d’octubre de 2016)

● GANES DE BUSCAR TRES PEUS ALS GATS.- Qui no té res a fer, gats pentina. Serà per aquesta raó que ara parlen d’ensorrar el monument a Colon o fan mofa de la Sagrada Família, titllant-la de “mona de Pasqua” des de l’Ajuntament de Barcelona? Francament, tenint tants de problemes humans per resoldre, que uns polítics esquerranosos s’entretinguin amb aquestes bajanades pròpies de tertúlies de burgeses solterones, em regira l’estómac. Però encara em fa sortir més de polleguera que aquests polítics bocamolls treguin la pols amb el cul a sengles poltrones municipals, de la ciutat que es coneguda arreu del món precisament per dues de les imatges de postal que ara aquests brètols voldrien fer desaparèixer al pot de les escombraries de la història. Així com els automòbils més moderns incorporen una alarma automàtica que avisa el conductor de quan s’embala massa, no seria mala idea que als polítics de totes les graduacions i rang se’ls introduís, sota la pell, un xip que es disparés cada vegada que toquessin el ridícul o estiguessin a punt de fotre’s de peus a la galleda.

A la meva manera de veure, hi ha massa gent que es passa el dia pentinant gats. I si aquest entreteniment o mania pot resultar fins i tot terapèutic a determinades edats i en gent condemnada al sedentarisme forçós, no queda gens bé que ho facin els que tenen responsabilitats per atendre, sobretot si afecten al sector públic. Cadascú a casa seva pot perdre el temps com li roti, arribat el cas; però que personatges portant el barret de càrrec o rectoria pública s’atreveixin a dir segons quines coses, si de mi depengués serien causa suficient per enviar-los a pastar fang d’una bona puntada de peu. Fa dies vaig llegir a la secció de cartes al director d’un diari de gran tirada, una proposta d’enretirar de la via pública totes les plaques o monòlits de commemoracions de quan manava en Jordi Pujol, les quals recordin que fou el llavors “honorable president” qui les va inaugurar. Llamp me mau quanta gent en aquest país se l’agafa (la vida) amb paper de fumar! Potser per aquesta raó ens deixaríem matar per bestieses i, en canvi, no ens immutem per coses importants? En fi... Ara m’ha vingut al cap una meva cosina de noranta anys, que malgrat estar mig cega a causa d’una lesió macular, és com una fura endreçant la casa, cuinant, vetllant pels seus nebots i pels seus gats, alguns dels quals no són ni seus perquè els té a dispesa com si diguéssim, ja que viu en una casa de pagès enmig del poble. Ella si que hi té dret, una vegada ha fet la feina, a passar-se les tardes pentinant els seus gats, que per cert tenen noms singulars i descriptius: “el simpàtic”, “el trist”, “el coix”, “el ros”, “el ploraner”, “el negre”, “el malalt”, “el roncaire”... Repeteixo, ella sí que hi té dret a pentinar gats, però no cap d'aquests progres regidors de Barcelona!

(Per cert, avui no tocava penjar cap reflexió, però ho he fet per agrair-li a l’Àngels Masot el seu fidel seguiment del blog des del principi, fa sis anys. M’ha entendrit el comentari d’avui dient que està a l’hospital cuidant del seu pare i que entre altres coses llegir la reflexió diària li ajuda a passar les hores. Per mi que no quedi. Li dedico de tot cor) http://tabrilde.blogspot.com


1 comentari:

  1. VISCA LA COSINA I ELS SEUS FELINS, I COM M AGRADA LLEGIR-TE

    ResponElimina