Follow by Email

dimecres, 14 de setembre de 2016

LA LLEI DE L’EMBUT

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimecres 14 setembre de 2016)

● LA LLEI DE L’EMBUT.- Si no ho he entès malament, l’home fort de l’Aznar, el virrei de Mallorca Jaume Matas, està negociant amb la fiscalia la manera de deslliurar-se de tornar a la presó per purgar els seus pecats. I sembla que el tracte per aquesta tupinada seria avenir-se en Matas a reconèixer bona part dels seus delictes, doncs no crec pas que el paio estigui disposat a despullar-se de pèl a pèl, ja que els mafiosos sempre procuren guardar-se algun roc a la faixa per si de cas. Però inclús en el cas que el seu penediment anés de veres i descobrís fins a l’última embasta de la seva roba bruta, em fa venir ganes de vomitar que els perdiguers oficials dels prevaricadors, estafadors i males bèsties tutti quanti que s’han untat els dits i els braços fins el colze, en base a aprofitar-se del seu poder, influència i càrrec per arrambar escandalosament cap a les seves butxaques sacs del diner públic destinat a fins socials, ¿com es pot creure en el penediment d’un individu que fins fa quatre dies es posava com un gall de panses jurant per Déu que mai havia posat la mà a la caixa? En Jaume Matas dedicava mirades de perdonavides fastigós als companys periodistes que li demanaven explicacions sobre els seus negocis bruts, o l’enriquiment sobtat i espectacular que havia experimentat el seu patrimoni de poll reviscolat, des que es va comprometre amb la política exclusivament per servir-se’n a mansalva, enlloc de trencar-s’hi les banyes per millorar la vida dels ciutadans. Ara a aquest fantasma se li han de fer tractes de favor, a canvi que reconegui malifetes que abans d’ahir negava, i de que delati sense escrúpols alguns dels seus còmplices d’estafes i lladronicis? Aquest escarni pot confondre’l la fiscalia fins al punt de creure's que el penediment és sincer? Que ens prenen per babaus, pensant que ens empassarem com si res, en ple segle XXI, la llei de l’embut?

A la meva manera de veure, el que més em treu de polleguera, francament, no és que els advocats i padrins polítics del senyoret Jaume Matas hagin filtrat que se n’està parlant de fer un capmàs per treure-li les castanyes del foc de la cangrí, sinó que al quart d’hora de córrer la brama el ministre de Justícia, que tan amatent i ràpid va quan es tracta de parar els peus als sobiranistes catalans, no hagi fet un comunicat oficial aclarint que l’Estat no té cap mirament ni detall amb gent que, des de la seva posició a l’establishment, han delinquit, prevaricat i extorquit la hisenda pública. I encara m’indigna més que aquest presumpte tracte de favor amb en Matas no és un fet aïllat, sinó que comparant les actuacions que s’emprenen per part de l’administració – policia, justícia, hisenda ... - hi ha molta diferència entre com s’actua amb un peix gros i amb un pelacanyes. És la llei de l’embut, més vella que l’anar a peu, però que ja tocaria que la jubilessin.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada