Follow by Email

diumenge, 18 de setembre de 2016

DES DELS DESPATXOS, UN “INCIDENT”. PASSANT-HO, UN DRAMA.-

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (diumenge 18 setembre de 2016)

● DES DELS DESPATXOS, UN “INCIDENT”. PASSANT-HO, UN DRAMA.- Ens han quadriculat tan la relació amb les administracions públiques, que massa sovint no es dóna la importància que té una estona d’espera absurda ni una informació deficient o inconcreta, a qui passa per un moment d’angoixa personal. Per aquesta raó tants petits drames dels ciutadans usuaris de serveis bàsics, no són contemplats des dels despatxos burocràtics més que com un “incident” producte de la impaciència i de la manca de control dels nervis. Des dels despatxos, quan l’usuari presenta una reclamació, el primer que fan és verificar si s’han respectat “els protocols”. I si resulta que l’atenció facilitada a l’usuari no ha trencat cap protocol, vol dir que l’usuari queixós s’ho ha de fer mirar. En el fons, però, la qüestió és que una cosa es “passar”(patir el problema), i una altra de molt diferent mirar-s’ho asèpticament des de darrera el canyer.

Aquest és, exactament, a la meva manera de veure el sentiment d’impotència que deu embargar el nostre amic del Facebook, en Sebastià Lopez Sánchez, que ha publicat al seu mur més que una informació una crida desesperada i, per aquesta raó, tot i ser conscient que no puc donar-li la solució que voldria, crec que he d’esbombar tant com pugui la seva denuncia del drama personal que viu, perquè ningú és mereix passar per tràngols semblants. Diu en Sebastià: ... “tinc la meva dona ingressada al Trueta perquè no pot moure la cama ni el braç esquerra. Encara no saben el què li produeix aquesta mancança ja que no és un ictus sinó que diuen que li provoca una vàlvula cervical que porta, però no comprenen aquest comportament després de 5 any de portar-la. Com que els dissabtes i els diumenges no fan substitucions, dons fins el dilluns no es re-emprendran les investigacions... Ja és tenir mala sort eh. És un d'aquells casos que ho sents que li ha passat a algú altre i penses quina mala llet que ha tingut, però quan et passa a tu penses que estem voltats de mal parits que manen aquestes retallades...una abraçada i molta paciència...”


Estic segur que en el cas que ens exposa, demà des dels despatxos tothom que tingui responsabilitats tranquil•litzarà la seva consciència després de comprovar que no hi ha cap “protocol” esquinçat. Això dels protocols s’ha convertit, sobretot d’ençà de les retallades dels pressupostos en Sanitat i Benestar Social, en l’excusa perfecte per tapar la boca dels indignats, per exemple, perquè una primera consulta al traumatòleg arrossegui sis mesos de demora. El protocol és una bona eina de productivitat i de qualitat sempre que s’utilitzi per optimitzar, prioritzar i donar millor servei, no pas per justificar nyaps de gestió, mancances d’organització i dèficit de mitjans. El que hi ha és que en moments delicats com el que passa en Sebastià cap protocol, per molt bé que li venguin, podrà treure-li l’angoixa del cos. I un problema afegit m’imagino que deu ser que ni tan sols saben com vendre-li, perquè massa protocols de gestió sanitària (no els confonguem amb protocols mèdics), s’han convertit en simples excuses per tapar vergonyes de l’administració pública i dels polítics que la manipulen a la seva conveniència més que a la dels usuaris. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada