Follow by Email

dimarts, 6 de setembre de 2016

AVUI PARLEM DE BÈSTIES, PERQUÈ N'ESTIC TIP DE TANTES ANIMALADES

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimarts 6 setembre de 2016)

● AVUI PARLEM DE BÈSTIES, PERQUÈ N'ESTIC TIP DE TANTES ANIMALADES - N'estic fart de veure plens els restaurants a l’hora de dinar, de gent que en prou feines es parla malgrat mengin els uns davant els altres, perquè només estan pendents de la pantalla del seu Samsung últim model. I també em fa venir basca llegir que dues de les sèries amb més seguidors a tot el planeta, siguin una de zombis en la qual es rebenten a trets caps de nenes vestides de rosa, o la mítica "Joc de Trons" que féu caure la baba a dotzenes de gironins, malgrat hi hagi escenes tan sanguinàries com la del “casament vermell”. Francament, n’estic fins a dalt de tot de la violència que han posat de moda tantes històries d’antiherois, que volen guanyar-se la complicitat de l’espectador matant assassins, violadors i malparits de tota mena, com si repartir justícia a tall d’arrancar naps no vulgui dir cometre assassinats fastigosos. I, sobretot, en tinc el pap ple de que a centenars de milers de refugiats, que fugen de la guerra en l’èxode més gran després de la Guerra Mundial, se’ls tanquin les fronteres amb filats, tothom se’ls tregui de sobre i se’ls amuntegui en camps de concentració sense esperança, mentre inflen veles per envair els parlaments europeus una armada de naus  xenòfobes, que tenen un únic objectiu i lema: contaminar la democràcia de feixisme de la pitjor collita.


Potser no és estrany, doncs, que davant tanta “animalada” hom agraeixi notícies en que els protagonistes són simples bèsties, com la d’aquest gos que han salvat sa i estalvi després de vuit dies d’estar colgat sota la runa del terratrèmol italià; o la del ruc que els bombers van haver de rescatar a Santa Maria de Miralles, a l’Anoia, del fang i llot on s’havia quedat atrapat i s’enfonsava en intentar travessar la riera de la Rectoria; o la d’aquella gosa fidel, la Maya, que es va plantar a la porta d’un hospital d’Alacant fent guàrdia durant quatre dies, mentre la seva jove propietària era operada d’apendicitis... Almenys aquestes històries de bestiari amable ajuden a distreure’ns de les “bestieses” que cometem els animals humans en nom d’un progrés sovint malentès i depredador, d’una presumpta superioritat de classe que tomba d’esquenes quan es veuen els resultats.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada