Follow by Email

divendres, 19 d’agost de 2016

NOMÉS S’APRECIEN ELS PETITS PLAERS QUAN ES TROBEN A FALTAR.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (divendres 19 d’agost de 2016)

● NOMÉS S’APRECIEN ELS PETITS PLAERS QUAN ES TROBEN A FALTAR.- De dormir m’ha agradat sempre, encara que no sóc allò que se’n diu un dormilega; però ara que fa unes quantes nits que puc dormir d’una tirada, aprecio aquest plaer que tan vaig trobar a faltar des que fa quasi tres anys que, per culpa d’uns veïns incívics i antisocials, dormia a xarbotades. Tanmateix, avui vaig tard en la publicació de la reflexió diària – diguem que la d’ahir, ja la podem donar per perduda -, perquè per aquells misteris de la tècnica el terminal se’m va quedar desconnectat d’Internet i durant unes hores m’he sentit desvalgut com una criatura en no poder consultar el meu correu, com si ahir a la tarda m’haguessin d’arribar totes les notícies que fa temps espero i segurament seguiré esperant, potser en va.


Vet-aquí, doncs, com plaers dels quals ni ens n’adonem que hi són quan els tenim a l’abast, formant part de la rutina diària - dormir com un tronc o navegar per la xarxa sense aturador -, a la que ens abandonen o els perdem descobrim que gairebé no podem seguir vivint sense ells. En conseqüència, a la meva manera de veure, crec que cal valorar, més enllà de considerar-los una rutina, els petits plaers quotidians, i aprendre a conservar-los perquè si els perdem després no ens ho podrem perdonar, és un bon exercici per anar practicant avui abans que demà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada