AQUEST SUECS ESTAN BOJOS, MIRA QUE DIMITIR PER UN POSITIU D’ALCOHOLEMIA!.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimarts 16 d’agost de 2016)

● AQUEST SUECS ESTAN BOJOS, MIRA QUE DIMITIR PER UN POSITIU D’ALCOHOLEMIA!.- Diuen que aquest ha sigut el comentari que va fer el ministre de l’Interior d'Espanya, mentre esmorzava amb la notícia que la ministra sueca d’Educació Secundària per Adults – Aida Hadzialic, la ministra sueca més jove i, a sobre, filla de bosnians migrats - havia dimitit per donar positiu en un control d’alcoholèmia, amb una taxa de 0,2 mil•ligrams. I encara va afegir-hi: “però si a Espanya fins a 0,25 no se li hagués dit res. On van aquests suecs, filant tan prim!” Francament, a còpia de notícies com aquesta, potser ja seria hora que els polítics de casa nostra fessin cabal que, a l’estranger, els personatges públics que ocupen llocs de responsabilitat dimiteixen immediatament per una simple relliscada, sovint infinitament més insignificant, per exemple, que untar-se els dits aprofitant-se poc o molt del càrrec. Aquestes bones pràctiques dels polítics forans tampoc no cal que les sobrevalorem, com si fossin una mena d’heroïcitat democràtica, ja que simplement es tracta que la gent enxampada in fraganti en una falta d’ètica entenen, amb tota naturalitat, que no cal que els empenti cap tribunal fora de l’escenari. En canvi, els polítics autòctons davant de notícies com aquestes només saben posar-se les mans al cap, com el senyor Fernàndez Diaz, exclamant histèrics: “on anirem a parar, si de cada pet en fem una esquerda?” En primer lloc, aquí no s’hi està acostumat a que qui té una rectoria hi renunciï així com així, i en segon lloc, l’establishment espanyol en general, inclòs el que es pica el pit cada dos per tres i va a missa diumenges i festes de guardar, li sembla un anacronisme que es tingui un concepte tan purità i encarcarat de la moral. Fa dos anys el general Petraeus, cap de l’Estat Major nord-americà, va dimitir per haver posar banyes a la legítima. Una relliscada “moral”, que com la de la ministra sueca, als nostres barris no cal abaixar el cap perquè aquestes foteses i posar la mà a la caixa tenen dispensa.

Perquè aquí no es desenganxa ningú de la cadira ni amb aigua calenta per simples rumors de conducta impròpia, mentre no ho declari provat un jutge i totes les instàncies superiors a les que es pugui recórrer per marejar la perdiu. Tanmateix, molts ni un cop dictada sentència admeten la culpa ni els hi cau la cara de vergonya, si pleguen perquè bo tenen més remei, tenen la barra de dir que ho fan “per a no perjudicar el partit i poder-se defensar millor de les calumnies”, mai perquè tinguin mala consciència. I en la majoria dels casos, mentre no hi ha sentencia ferma i inclús a vegades havent-n’hi, aquests personatges no solen quedar a la intempèrie sinó que "la providència" els hi assegura una menjadora. És cert que no fa pas gaire un ministre de Justícia, va patrocinar un projecte de Llei que exclogués partits i sindicats de la llista de persones jurídiques exemptes de responsabilitat penal, i que els polítics processats per corrupció abandonessin càrrecs públics i llistes electorals. Però ha servit d’alguna cosa? Em temo que no, ja que si la nostra classe política volgués assemblar-se als demòcrates amb més pedigrí i sentit de la decència, no hauria pas d’esperar que les situacions acabessin podrint-se en el bany maria de la presumpció d’innocència, sinó que, simplement per ètica, haurien de fotre el camp.

A la meva manera de veure, a la ministra de 29 anys i de cultura musulmana no li han pas hagut d’explicar en què consisteix això de l’ètica. No obstant, és comprensible venint d'on ve el nostre ministre de l’Interior que ni es disculpi ni dimiteixi per les gravacions de les seves converses escandaloses circulant orbe et orbi, les quals fan palès unes tan males pràctiques polítiques que, no en tinc cap dubte, quan hàgim sortit de les beceroles de la cultura democràtica que la llossa de quaranta anys de dictadura ens ha endarrerit respecte dels suecs, a les escoles de primària les cintes de les gravacions en qüestió seran posades com exemple de potineria i escarni democràric.