Follow by Email

dissabte, 23 de juliol de 2016

TRANQUILS, QUE ALLÒ D’AHIR A MUNIC FOU COSA D’UN BOIG!

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dissabte 23 de juliol de 2016)

● TRANQUILS, QUE ALLÒ D’AHIR A MUNIC FOU COSA D’UN BOIG!.- Ja podem respirar tranquils, que l’Estat Islàmic no hi va tenir res a veure en la matança d’ahir a Munic: va ser un boig qui es va carregar uns quants joves i algú de més granat que s’hi va trobar al bell mig del sarau. L’assassí era també un jove que gairebé no tenia edat per haver-se tornat boig, però es veu que arrossegava una diarrea mental de pronòstic. Vés a saber de què li venia l’avaria del cervell, però per la conversa que va tenir amb un veí des del terrat del centre comercial on s’havia enfilat, estava renyit amb tot el món... Les autoritats, repeteixo, van afluixar la tensió en confirmar-se que per molt que el vailet no girés rodó, no tenia res a veure amb el terrorisme islàmic. És clar que aquesta diferència no és massa subtil per als morts, per no dir que és insultant: els morts són cadàvers freds i prou. Tant li fa si qui els va crivellar ho feia en nom d’Al•là o a benefici d’inventari d'una depressió, de manera que no féssim el ruc al•legant la bogeria com atenuant del terrorisme. Que no m’estranyaria que passés, perquè de benaventurats advocats dels pobres en creixen a totes les cantonades. Pregunto: no hi tingueren res a veure en la desestabilització de l’assassí totes les matances que s’han comès els darrers anys? Jo diria que l’odi que s’està sembrant indiscriminadament, aprofitant qualsevol excusa i fent passar bou per bèstia grossa, hi té molt a veure com a desencadenant dels desequilibris emocionals que afecten, sobretot, a la gent més feble i sense defenses morals i ètiques per plantar cara a la temptació d’engegar-ho tot a rodar emportant-se'n unes quantes vides per davant.


A la meva manera de veure, aquella crisi de valors humans de la qual tantes vegades ens lamentem, és el caldo de cultiu de la violència perquè sí, per acollonir de por a tot un poble al qual no goseu de qualificar d’innocent, perquè des dels boixos fins els terroristes us diran que d’innocent el poble res de res, perquè els únics que no són culpables d’alguna cosa són els que els hi fan costat incondicional a ells. L’altre dia intentava raonar amb una noia amb carrera i ínfules de demòcrata, que des de fa uns mesos s’ha radicalitzat inexplicablement en la manera d'expressar les seves opinions, uns punts de vista oposats als seus, i no vaig pas poder badar boca perquè les dues companyes amb qui anava li varen dir: “deixa’l estar a aquest, que és un feixista. No cal pas que te l’escoltis” Cony! A on anirem a parar amb demòcrates que no deixen ni que t’expliquis com penses, perquè ni els interessa. A quina persona no li pot interessar com pensa, qui no pensa el mateix que ell? Si el boig de Munic no s’hagués engegat un tret, qui sap si no ens miraria amb desdeny a tots els que blasmem dels seus actes, tot remugant: “els boixos sous vosaltres!” Ja em perdonareu, però jo no hi crec en la teoria dels llops solitaris ni dels boixos que se’n tornen tots solets: si poguéssim rebobinar la seva vida els darrers anys, comprovar les seves companyies, lectures i influencies, trobaríem sempre l’explicació a molts d’aquests atacs de bogeria "espontània". Per tant, encara que al ministre de l’interior alemany el tranquil•litzi que sigui un boig i no un terrorista islàmic l’autor de la massacre d’ahir, francament crec que s’ho hauria de fer mirar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada