Follow by Email

dissabte, 23 de juliol de 2016

NO US FA MALA ASTRUGÀNCIA EL TO DELS DISCURSOS D’EN TRUMP I DE L’ERDOGAN?

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (divendres 22 de juliol de 2016)

● NO US FA MALA ASTRUGÀNCIA EL TO DELS DISCURSOS D’EN TRUMP I DE L’ERDOGAN? – Si tanqueu els ulls i escolteu, totalment abstrets de l’ambient, les arengues del candidat republicà a la presidència nord-americana i la del president turc, no us sonen igual que aquelles inventives dels líders feixistes de principis del segle passat? Feu la prova i estic segur que em donareu la raó i que aleshores comprendreu perquè no m’agrada aquesta coincidència, francament. Ja sabem que la política té bastant de teatre i que els actors més destacats sovint hi posen més pa que formatge, i que les coses que es diuen des dels faristols s’han de relativitzar. Però és qui ni l’americà ni el turc són dos polítics qualsevols: ambdós estan força il•luminats i creuen que han estat cridats per complir "una missió". En Trump, defensant aferrissadament el principi xenòfob que “Amèrica i els americans, primer que ningú” i l’Erdogan, fent endreça a fons al seu país per deixar fora de joc en tots els sentits, tothom que no sigui un fonamentalista islàmic; no son, doncs, uns polítics qualsevols sinó uns personatges totalitaris que fan por. L’americà no se sap encara si arrossegarà prou vot popular per convertir-se en el teòric home més poderós del món, però Déu ens en guard que la clau dels míssils americans estigui en mans d’un fanàtic llunàtic com ell. En quan al turc, s’ha tret definitivament la careta de demòcrata etiqueta occidental, i s’ha transformat en el sultà ancestral que amb mà de ferro pensa imposar, si us plau per força, l’absolutisme a uns ciutadans reconvertits en súbdits, en una sola nit de conat de cop d’estat, i a uns socis llagoters que li reien fins fa poc totes les gràcies perquè per res del món el voldrien perdre com aliat.


A la meva manera de veure, doncs, tant en un cas com en l’altre tenim mala peça al teler, i molt em temo que ens haurem d’acostumar en els propers dies a digerir uns quants gripaus poc comestibles damunt d'unes estovalles democràtiques. Però també crec que, a part de paraules i gestos tan buits com un bunyol de vent de l'Empordà, “deixarem fer”, i no ens posarem pedres al fetge rebutjant la justícia i l’ordre que aquests dos caps de trons volen fer entrar per la cabota en els seus respectius països. Ningú amb tres dits de front pot dir que l’Erdogan està “improvisant”, per respondre sobre la marxa una revolta militar que el va agafar amb els pixats al ventre. No siguem ingenus! La depuració que està desenvolupant tan a fons no s’engega en una matinada, sinó que devia fer moltes setmanes que estava dissenyada amb precisió i meticulositat. La purga a la turca passarà a la història com el genocidi intel•lectual i ideològic de tot aquell desgraciat sobre el que recaigui la mínima sospita de pensar de manera diferent de l'oficial. Però con en altres èpoques, en que el feixisme i el totalitarisme es van engreixar, la història també assenyalà amb el dit tots aquests ramats de seguidors anònims que aplaudeixen el seu líder sense ni parar atenció en les bestieses que diu. I, també, com en aquelles èpoques, les principals potencies geopolítiques faran la vista grossa perquè, de moment, mantenir l’estatus quo pensen que és la millor estratègia. Si per cas, que repassin com van acabar experiències històriques anteriors d’amagar el cap sota l’ala. Tanmateix, potser servirà de poc mentre hi hagi tants mesells i estómacs agraïts en els cenacles on s’haurien de prendre decisions d’Estat. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada