Follow by Email

dimecres, 6 de juliol de 2016

MENTRE EL MINISTRE CONSPIRADOR NO SIGUI CESSAT, CAP BATUDA SERÀ CREÏBLE

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimarts 5 de juliol de 2016)

MENTRE EL MINISTRE CONSPIRADOR NO SIGUI CESSAT, CAP BATUDA SERÀ CREÏBLE.- En qualsevol país democràtic no s’hauria engegat el ventilador per esbandir la presumpta merda que pot esquitxar principalment Convergència, sense abans haver aclarit tota la bugada tèrbola que es duien entre mans el ministre de l’Interior d’Espanya i el director de l’Oficina Antifrau, de Catalunya. I “aclarir” no vol dir marejar la perdiu fent veure que el més important es caçar el pocavergonya que va gravar les converses en qüestió i les va divulgar després, objectiu tan complicat com buscar una agulla en un paller; sinó començar per una tasca gens complicada i molt més positiva: confirmar si el contingut de les converses respon a la realitat o es tracta d’una manipulació. Perquè el que importa no és qui va ser el pillastre que va parar una trampa al seu interlocutor - qui sap si no varen ser tots dos els que jugaren brut -, sinó si les converses, inclosos els silencis i les pauses, són tal qual es varen produir els fets. I si ho són, que a aquestes altures res fa pensar que no sigui així, el ministre de l’Interior hauria de ser cessat per qui en té la competència per haver-lo designat, com va fer la Institució de qui depenia el director de l’Oficina Antifrau. I una vegada cessats, que Fiscalia els hi obrís un procediment acusant-los de confabulació i prevaricació, per anar fent boca. Un cop aquesta claveguera s'hagués netejat amb salfumant, l’Estat estaria legitimat per buscar les pessigolles al sursum corda si convingués, però estant tan tendres les ferides obertes per aquelles converses impresentables, de les quals es desprenia sense cap mena de dubte que un ministre de l’Interior movia els fils que el vinculaven jeràrquicament amb la Policia i la Fiscalia de l’Estat, per “fabricar munició” per desprestigiar i emmerdar fins a les celles a líders catalanistes i sobiranistes de prestigi, furgar municipis convergents exalta els ànims fins i tot dels ciutadans més moderats i dels observadors més neutrals.

Encara que fos veritat que els escorcolls d’avui a municipis, la detenció de persones vinculades amb Convergència, tota la parafernàlia informativa mobilitzada i instrumentalitzada des de dalt – ¿com s’explica sinó que abans que arribés la policia a un ajuntament o a la seu d’una empresa per fer-ne un escorcoll, se suposa que en secret, dues hores abans els mitjans informatius estiguessin palplantats davant la porta perquè se’ls havia convocat a l’espectacle per e-mail? –, fa sospitat que no obeeix a motius confessables i legítims. Algú hauria d'haver-se adonat que el moment escollit per engegar els gossos en busca de noves preses no era el més oportú, i per molt que es vulgui justificar la batuda amb tots els requeriments judicials del món, com s’ha desenvolupat l’ acció policial d’avui no es pot evitar que tufegi – i la Guàrdia Civil i la Fiscalia prou que deuen estar cabrejats per fer-los jugar un paper tan galdós -, mentre el ministre de l’Interior pugui ser escoltat per tota Espanya animant a afegir llenya al foc per cremar l’independentisme català i desprestigiar els seus principals representants polítics.


En aquest sentit, tanmateix, quant de mal no va fer al procés sobiranista l’estúpida confessió del president Pujol, just ara farà anys! Després d’aquell acte de contrició hipòcrita, superb i mal calculat políticament, tots els enemics del sobiranisme català tingueren carta blanca per emmerdar tothom que es bellugués amb l’estelada: si el del cap d'amunt va fer el que va fer, de què no seran capaços els seus amics? Però ni que aquesta sospita fastigosa justifiqui el zel investigador, cap mesura serà creïble mentre de qui depèn la política no dimiteixi o sigui cessat per ser capaç de mantenir les converses que va mantenir, en el seu despatx oficial. Que n'aprengui dels polítics britànics, inclòs el d'extrema-dreta, que per haver guanyat el referèndum de Brexit mentint, s’han fet l’haraquiri perquè per damunt de tots els sectarismes són demòcrates. Aquí, en canvi, per conspirar contra adversaris polítics, des de la pròpia seu del govern, es veu que no s’ha de plegar de la política, sinó que es fan mèrits per una condecoració. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada