EL DRET A DECIDIR SI PREFEREIXO MONARQUIA O REPÚBLICA, ME L’EMPARA EL REI?-

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dissabte 9 de juliol de 2016)

● EL DRET A DECIDIR SI PREFEREIXO MONARQUIA O REPÚBLICA, ME L’EMPARA EL REI?- Avui la direm grossa: m’agradaria saber si el rei, que en teoria, ha de protegir i garantir a l’engròs els drets dels ciutadans, m’empara si vull exercir el dret a decidir, per exemple, si em sembla millor la monarquia o la república com a sistema. La meva impressió és que tinc reconeguda la plena llibertat de decidir el que vulgui, mentre no emprenyi. I, pel que noto, emprenyaré cada vegada que vulgui ficar el nas en qüestions sensibles, d’aquestes que només hi són per fer maco, de les que es miren però no es toquen. De manera que per no molestar, hauria d’aguantar-me les ganes i entomar amb bona cara que d’altres decideixin per mi, com si fos una criatura o un imbècil? I això em passa per no haver llegit la lletra menuda de la versió democràtica que em varen encolomar, en forma de Constitució exprés ja fa una colla d’anys, tants com perquè més de la meitat dels ciutadans adults no hi varen ficar cullerada, puix encara no havien tret el caparró de l’ou. Vet-aquí, doncs, que una altra cosa que he anat descobrint, a mesura que m’he fet gran, és que la democràcia és com una franquícia, que cada país adapta al seu tarannà, per sentir-s’hi còmode. Fins i tot alguna dictadura, no fa pas tant i ben a prop la teníem, s’amagava les vergonyes sota la careta de “democràcia orgànica”. De manera que això de la democràcia, s’ha d’agafar amb pinces quan massa gent prefereix “manipular-la” en lloc de “respectar-la” com una eina i no com una trava.

En qualsevol cas, em sembla indiscutible que una democràcia que posi condicions al dret a decidir, perdoneu-me la franquesa, és una democràcia de pa sucat amb oli. És per aquesta raó que avui us proposo la reflexió sota un enunciat tan provocador, ja que si el propi rei – com a hipòtesi de treball, per a un cap de setmana xafogós de ple estiu -, trenqués més enllà de en la intimitat la seva neutralitat institucional i es decantés descaradament per una forma d’Estat enlloc d’una altra, en la meva opinió pintarien bastos per a la monarquia, i qui sap si no lleparia de retop la democràcia. En matèria de respectar el dret a decidir, els claus no es poden fer entrar per la cabota, com ja he defensat a bastament en altres reflexions. Per aquesta raó em xoca que mentre alguns partits polítics legítimament no s’amaguin de reivindicar la república com opció democràtica d'organització de l'Estat, hi hagin encara veus de patums destacades que s’esparveren davant la possibilitat que “es trenqui el sistema que entre tots vàrem escollir”. I per sortir de dubtes sobre la maduresa de la nostra democràcia, m’agradaria que el monarca em respongués la pregunta que plantejo a l’encapçalament de la reflexió. Que em perdoni el senyor rei, però quan els ciutadans no van escollir la forma d’Estat - quan allò de la Constitució -, uns perquè no havien nascut i els altres perquè no tenien cap altra alternativa que la que havia deixat “atada i bien atada” aquell que tots sabem, amanida pels escolans d’amen de la transició civilitzada. Però alguna cosa deu haver passat des d'allavonces perquè la treva política del 78 s’hagi tornat aiguapoll i molts de ciutadans no s’hi trobin bé sota la capa monàrquica. És un pecat que puguin decidir què volen canviar-ne, per trobar-s’hi a gust? Per això penso que és important saber si el rei hi estaria d’acord que poguéssim decidir sobre una institució? Repeteixo, ho pregunto com a simple hipòtesi de treball i no per tocar el botet..