Follow by Email

dilluns, 2 de maig de 2016

VÉS A SABER SI NO SOM FELIÇOS, PERQUÈ SOM MASSA EXIGENTS

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dilluns 2 de Maig de 2016

● VÉS A SABER SI NO SOM FELIÇOS, PERQUÈ SOM MASSA EXIGENTS - No és la primera vegada que en una reflexió com aquesta faig referència a una amiga que enlloc d’acomiadar-se amb un adéu o un bon vent, té per costum desitjar-te que siguis feliç. Ho fa amb tothom, sovint amb vehemència perquè ella hi creu en la felicitat, com si fos l'estat d'ànim més natural del món. I quan troba un conegut encara que sigui de lluny, quasi sempre el sorprèn amb una pregunta que no és gaire habitual com a benvinguda: ets feliç? Hi ha gent que ho deu considerar una excentricitat o qui sap si una impertinència, fins i tot; però jo penso, francament, tot el contrari, perquè la felicitat és el millor que es pot desitjar, i sentir-se feliç no depèn de cap altra cosa que de les ganes que hom tingui de ser-ho. Alguns estan convençuts que per ser feliços totes li han de pondre, quan la felicitat no és un valor que cotitzi pel que tens, ni pel que desitges, potser ni tan sols pel que vals, sinó per tenir un bon cor, una rialla penjada de la boca i una mirada que no s’amagui darrera les parpelles i miri de fit a fit. Ara bé, si sou d’aquells que creieu que tots els pardals del poble venen a cagar-se, precisament, a la vostra finestra, ja us planyo: amb aquesta manera de pensar, rai, no en sereu mai de feliços.


Conec moltes persones que les passen magres i no han perdut pas el coratge, ni el somriure, ni se’ls hi ha agrejat el caràcter. I no és perquè siguin de tarannà fleuma, submís, resignat i de bon conformar; sinó perquè saben adaptar-se a cada tombarella de la vida, no s’entretenen buscant tres peus al gat i els encanta tot allò que fa grinyolar els sentits, encara que siguin petites coses quotidianes. El secret de ser feliç és, justament, saber apreciar la suma dels petits detalls insignificants, aquells que ajuden a anar tirant. Hi ha qui menja delicadeses a cada àpat i viu amargat; en canvi, qui es conforma amb el que té pot exclamar, amb tota la raó del món, que no li falta de res. I ningú pot sopar dos cops, per molt ric que sigui. Ja sé que la felicitat és un concepte difícilment mesurable, però l’empresa Gallup Internacional va fer a principis d’any un sondeig a nivell mundial – una mostra realitzada en 65 països – i els resultats van fer palès que la riquesa i el desenvolupament econòmic no són sinònims de felicitat. Els finlandesos són els europeus que es declaren més contens i ho atribueixen a que viuen en un sistema capitalista “molt poc capitalista”. Dels espanyols només un 55% es consideren feliços, una mica més que els francesos, que un 58% de la població es declara avinagrada. En canvi el 88% dels africans no magribins i el 77% dels asiàtics, estan satisfets amb la seva sort. I és qui no es conforma és perquè no vol. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada