Follow by Email

dissabte, 28 de maig de 2016

UNA DEMOCRACIA SANA ES BASA EN REGLES DE JOC CLARES, CONSENSUADES MAJORITARIAMENT I VOLUNTAT PER FER-LES COMPLIR.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (divendres 27 de Maig de 2016)

UNA DEMOCRACIA SANA ES BASA EN REGLES DE JOC CLARES, CONSENSUADES MAJORITARIAMENT I VOLUNTAT PER FER-LES COMPLIR. - Compadeixo al pobre ex-alcalde Trias perquè ara tothom se li tira a sobre per haver pagat, d’amagatotis dels membres de cartipàs municipal i dels propis afectats, el lloguer d’un local okupat a la vila de Gràcia. I el compadeixo, perquè tothom s’apunta a fer llenya de l’arbre caigut, com si fos el gran culpable del sidral que fa quatre dies que dura, en els carrers que va immortalitzar la Rodoreda. La decisió de l’alcalde Trias - malgrat la intenció era bona: impedir una segona part del sainet de Can Vies -, s'ha de reconèixer que fou un nyap democràtic de manual, per la raó que encapçala aquesta reflexió. Quan l’ajuntament tenia de moure fitxa, no era quatre anys després de l’expropiació a la valenta d’una propietat privada. Si hi ha normes clares de com s’ha d’actuar quan algú vulnera la legalitat, no s’ha d’esperar que el problema es podreixi per restablir l’ordre.


Ara bé, quan actuar com es degut depèn de consideracions d’oportunisme polític, no es resolt el problema sinó que s’ajorna el remei, i quan més temps passa, més de mal prendre és la píndola. Aquest fou l’error fonamental que va cometre l’alcalde Trias: no fer complir la llei quan tocava. El porter de futbol que fa “vistes” - mai millor que avui per recórrer a un símil futbolístic per il•lustrar l’exemple, en capella de l’enèsim partit del segle -, li colen un gol per l’escaire. Que és, exactament, el que li ha passat a l’alcalde Trias: que ha pagat la seva covardia o mandra d’ahir, amb les batalles campals d’avui. Les quals, per cert, ningú sap com acabaran, perquè qui ha d’aplicar la norma democràtica que, en un moment donat, es va consensuar en seu parlamentària o en sala d'actes consistorial, per evitar allò tan lleig del "si us plau per força", que els castellans ho tradueixen per “trágala”, ningú vol, pot o sap aplicar des d’una autoritat legítima. Entre d’altres raons, a la meva manera de veure, perquè fa massa temps que aquesta legitimat democràtica per exercir l’autoritat, sembla que fa vergonya a la dreta i fàstic a l’esquerra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada