Follow by Email

dimecres, 18 de maig de 2016

QUINA PUDOR FAN LES REFORMES LABORALS, QUE TOTHOM ES TAPA EL NAS?

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimarts 17 de Maig de 2016)

● QUINA PUDOR FAN LES REFORMES LABORALS, QUE TOTHOM ES TAPA EL NAS? – Els francesos estan en peu de guerra contra una Reforma Laboral – segons el seu primer ministre, inspirada en l’espanyola -, que el govern socialista ha imposat per l’article 29, sense debat parlamentari ni consens social. La Reforma espanyola porta l’empremta i l’accent de la dreta neoliberal, però la francesa s’ha cuinat en fogons d’esquerra de disseny. No obstant aquesta diferència notable, vés per on ambdues reformes han estat blasmades per tots aquells a qui els ha tocat o els tocarà el rebre, directa o indirectament. Per què serà aquest rebuig unànime? Ja se sap qualsevol tipus de reforma costa d’empassar a la primera, perquè els canvis sempre posen de mal humor i és difícil d’adaptar-s’hi, encara que només sigui perquè trenquen la rutina i la comoditat; però quan la reforma toca les butxaques o drets adquirits dels ciutadans, ja la tenim armada! I si els canvis són per anar a pitjor, no te’n dic res. D’aquí plora la criatura. Si tal com venien la Reforma Laboral els empresaris espanyols, els que manaven i els que per raons de conveniència encara que estiguessin a l’oposició en altres aspectes ideològics - el cas més paradigmàtic seria CIU - els varen fer costat, el mercat del treball hagués experimentat una revifada espectacular i els treballadors haguessin notat una millora, per mínima que fos, després d’una quants marramaus sindicals, la indignació hagués afluixat. Però després de tres anys de tastar-la si us plau per força, al país continua no havent-hi feina per a tothom, el cinquanta per cent dels joves estan condemnats a caçar mosques sense ofici ni benefici, i els més grans de cinquanta anys, si l’empresa els deixa al carrer, ja poden anar-se’n fent a la idea que ho tenen magre per recuperar una nòmina decent i estable.


A la meva manera de veure, les lleis s’han de valorar pels fruits que donen. Si els resultats afavoreixen una ampla majoria, independentment de si agraden més o menys i dels plats bonics que es trenquin, les reformes són acceptades per una pura qüestió de sentit comú. Doncs bé, des d’aquesta perspectiva, la Reforma només ha servit per purgar enèrgicament el parc laboral, perseguint amb sanya la contractació indefinida, devaluant les nòmines de la mà d’obra directa, facilitant els acomiadaments i reconvertint el mercat laboral cap a una mena de caixa de contractació de personal per hores, dies o setmanes. Un dels fenòmens característics de la globalització – la deslocalització d’empreses -, no es basa en criteris objectius com ara millorar la qualitat canviant d'aires, sinó en simples especulacions mercantilistes com ara que la mà d’obra d'una altra banda és més barata i està més domesticada. El president dels empresaris espanyols acaba de dir que això del contracte fixe és una aberració del segle dinou, i que mai més tornarà. I el president de França, el socialista Holande, diu que no farà un pas enrere i que la reforma laboral es farà entrar, mal que sigui per la cabota. Tenint en compte que la mecanització i la digitalització cada segon eliminen una persona dels circuits de producció, quin és el futur que ens espera? M'espanta que totes les reformes laborals persegueixin que les persones siguin tan productives com les màquines, i mentre no s’aconsegueix aquesta utopia, les persones tindran tanta poca importància que les escenes d’informàtics xinesos estacats nit i dia als ordinadors per a no perdre pistonada potser serà el futur que espera als nostres néts? 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada