Follow by Email

dilluns, 9 de maig de 2016

LES COALICIONS ELECTORALS DEPENEN MÉS DE QUADRAR ELS NÚMEROS ABANS QUE ELS PROGRAMES?

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dilluns 9 de Maig de 2016)

● LES COALICIONS ELECTORALS DEPENEN MÉS DE QUADRAR ELS NÚMEROS ABANS QUE ELS PROGRAMES?- No sé si quan escric aquesta reflexió, l’emparellament entre Iglesias i Garzón ja haurà reeixit o tenim culebrot per estona. Sigui quin sigui el desenllaç del festeig, m’hi jugo el que vulgueu que aquest casament de conveniència té els dies comptats, perquè quan els nuvis, enlloc d’entretenir-se complaguts en totes les coincidències de gustos, de caràcter, d'objectius i de creences que hi pugui haver entre ells, es passen les hores regatejant el dot que aporta cadascú i on s’asseuran durant la cerimònia, vol dir que tot plegat ho mouen més els interessos que no pas l’amor. Ja sé que algunes vegades tant els matrimonis com les coalicions polítiques allarguen més si són per conveniència, que no pas si els contraents estaven vertaderament encaterinats l’un de l’altre, perquè en plena hegemonia del materialisme més pedestre, les relacions basades en l’interès solen ser més sòlides que les purament sentimentals. Per aquesta raó, els convergents d’en Pujol i els democratacristians d’en Duran inclús varen celebrar les noces de plata, malgrat es tiraven els plats pel cap cada dos per tres. Però quan varen partir palles i ja no importava mantenir les aparences de parella feliç, el divorci va ser a sang i fetge i han fet tronar i ploure.


A la meva manera de veure, les relacions entre teòrics leninistes revinguts a socialdemòcrates per no espantar les criatures, i els ex-comunistes a la deriva ideològica i completament arruïnats no tenen gaire futur, tenint en compte que em sembla que els primers tenen mala jeia i els segons són culs de mal seient. Però és possible que s’acabin entenen, ja que a uns els interessa anar de bracet amb els altres, encara que sigui tapant-se el nas, per sumar vots i fer la patota als socialistes, i els altres només malden perquè amb el dot n’hi hagi prou per pagar els deutes. La política, ja se sap, fa estranyes parelles de ball. Ara bé, fa mal d’ulls que mentre fan manetes, enlloc de parlar de programes i de llimar diferències, vagin amb la màquina de calcular als dits especulant si me’n toquen vuit o deu, de diputats. Acabin com acabin abans de les eleccions, l’endemà l’entesa rebentarà per alguna costura. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada