Follow by Email

dilluns, 18 d’abril de 2016

QUAN ESCLATI LA CRISI ENERGÈTICA, ENS AGAFARÀ AMB ELS PIXATS AL VENTRE

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dilluns 18 d’abril de 2016)

● QUAN ESCLATI LA CRISI ENERGÈTICA, ENS AGAFARÀ AMB ELS PIXATS AL VENTRE.- Em preocupa que quan endrecem a mitges la crisi financera, ens n’esclati sota el nas una de pitjor: l’energètica. Els països previsors i endreçats ja fa temps que han posat fil a l’agulla per a no trobar-se el dia demà amb els pixats al ventre; en canvi, nosaltres, malgrat registrar una taxa esgarrifosa de dependència energètica de tot guisqui – un 79% contra un 54% de mitjana europea -, els governants tan llestos que patim van i bloquegen la investigació sobre energies renovables, congelant els ajuts a les investigacions sobre fonts d’energia neta; diuen que ho fan per estalviar, sense adonar-se que els estalvis per avui son fam per demà. Els socis europeus, mig fotent-se’n, ja ens han fet saber que veuen molt difícil que a Espanya, d’aquí a vuit anys, el 20% de l’energia sigui d’origen renovable, tal com hi estaríem obligats si obeíssim les recomanacions comunitàries. De fet, la Comissió Europea fa uns mesos ja li va donar un bon mastegot al govern espanyol mitjançant un informe que posa a caldo la seva nefasta política en matèria energètica. El més revelador de l’informe, pel que fa als interessos dels consumidors, és l’afirmació que “la tarifa elèctrica espanyola està inflada a benefici de les nuclears i les hidroelèctriques”. I que la fórmula escollida després de llargs estires i arronses entre ministeris i elèctriques per a determinar el dèficit tarifari “és un pur enredo comptable”. De passada, també criticava la “utilització insostenible de l’aigua, mancada de recursos per al seu ús eficient”, però d’aquesta qüestió de l’aigua ja en parlarem un altre dia. Pregunto: què s’ha fet des d’aquella estirada d’orelles, per part del govern espanyol? Doncs un decret del ministre Soria, l’any 2014, retallant en 1.700 milions d’euros les primes a les instal•lacions d’energies renovables, cogeneració i residus. I des de llavors, res més per aconseguir una energia més neta i barata. D’entrada, sembla que el govern pensa que els dos objectius són incompatibles i que qui vulgui respirar aire més pur que en pagui el gust i les ganes.

A la meva manera de veure, els països que miren una mica més enllà del nas aposten per les energies renovables perquè l’experiència palesa que cada cop són més competitives. Nombrosos bancs d’inversió han detectat que les renovables ja són més barates i rendibles que les convencionals per produir electricitat, però cal que els governs no les bloquegin per interessos tèrbols. Els subsidis, ajudes o propines que reben els productors d’energies fòssils són una barrera, com ho és “l’impost al sol” que, altre vegada el nefast i borni ministre Soria, va fer aprovar l’octubre passat per dissuadir l’autoconsum domèstic i industrial amb energia fotovoltaica. Mentre molts de països desenvolupen l’eolítica i altres fonts renovables, els nostres ineptes governants fan el badoc entretenint-se amb tonteries. Llegia l’altre dia un estudi publicat a la revista “Ecosystems”, que a casa nostra, amb una riquesa forestal important, si aconseguíssim que la biomassa extreta d’un territori es revertís en consum de proximitat, això generaria beneficis directes a les empreses i llars del sector i alhora podria afavorir la reducció del sotabosc combustible, culpable de l’esverament de molts incendis forestals. Però, és clar, els nostres governants no estan per aquestes qüestions pròpies de polítics amb quatre dits d’estadistes.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada