Follow by Email

dimarts, 26 d’abril de 2016

PODEU FER L’AMOR PER LES CANTONADES, SEMPRE QUE NO FÉU LA GUERRA.-

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dimarts 26 d’abril de 2016)

● PODEU FER L’AMOR PER LES CANTONADES, SEMPRE QUE NO FÉU LA GUERRA.- Els que no poden veure la Colau ni en pintura, li encolomen la responsabilitat directa de l’escena pornogràfica – no per l’acte sexual en sí, sinó per l’escenari escollit per representar-la –, amb la qual es varen ensopegar ahir en directe uns quants usuaris del metro, a l’estació Liceu de Barcelona, i per dotzenes de milers de voyeurs involuntaris, a través de vídeos reproduïts per totes les televisions o bolcats impunement a la xarxa per ànimes “caritatives” que els hi va la marxa de l’escàndol barroer i la provocació gratuïta a totes les normes civilitzades de convivència. La frase que encapçala aquesta reflexió no va sortir de la boca de l’alcaldessa de Barcelona, esclar, però estic segur que trobaríem testimonis a dojo que li atribuïren sense torbar-se gens, només caldria burxar una mica. Això de carregar morts a les alforges de la Colau, sembla que porta camí de convertir-se en un recurs habitual dels envejosos de la carrera de l’activista social, que va jurar i perjurar que mai s’embolicaria en política. Ara descobreix una equivocació pròpia dels ingenus: que en política no s’hi pot entrar amb un lliri a la mà, perquè hom rep per tots costats. Per part de l’oposició, perquè ja li portaven botada de lluny i no li’n deixaran passar ni una, i per part dels de la seva corda, perquè la veuen com una col•lega i no com una autoritat. I per aquesta raó, l’autoritat se la prenen a broma.


A la meva manera de veure, els polítics que provenint de l’activisme social radical no han passat voluntàriament per un període d'adaptació a la realitat, aprenen l’ofici a base d’enganxades de dits, desenganys i frustracions. Sobretot quan, com li passa a la inexperta Colau, l’oxigen per seguir respirant políticament cada dia li administren els altres, i li fan gruar la dosi de supervivència, obligant-la a empassar-se dos o tres gripaus cada dia precisament per part d'aquells que més se’n refiava perquè si no eren germans, eren com cosins que havien ujat junts. A mi, francament, aquesta noia em fa llàstima perquè la realitat d’estar a l’altre banda de la barrera, i tastar la diferència entre aixecar o carregar-se la pancarta, és un trauma que, malgrat ho dissimula tant com pot en públic, en privat penso que li costa de resignar-se a tenir la vara del poder a les mans, però tot el que toca no es converteix en flors i violes com li havien promès els caps calents que li feien costat incondicionalment quan encapçalava la manifestació. L’alcaldessa, doncs, es troba davant d’un gran dilema: si per no entrar en contradicció amb allò que predicava ahir, quan portava posada la barretina de llibertària, i el que li correspon fer avui quan representa una de les institucions cabdals de la ciutat, fa a vista grossa i aplaudeix, per exemple, que mentre no es faci la guerra l’amor és lliure de practicar-se en pilota picada a la vista de tothom, sempre que se’n tinguin ganes, se li revolucionarà tota la gent d’ordre i una petita part de la seva parròquia, que toca de peus a terra. Però si agafa el toro per les banyes i deixa que els municipals facin la seva feina i que se’ls respecti quan la fan, l’altre part de la parròquia posarà el crit al cel i li farà pagar cara la “traïció”. Ja es ben fotut entrar en la política com un elefant en una cristalleria. A vegades la factura a pagar per les destrosses, arruïna il•lusions enfilades amb agulles.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada