Follow by Email

dijous, 14 d’abril de 2016

GESTOS I MAL GESTOS. EMPAR MOLINÉ / MARIA DE LOS LLANOS.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dijous 14 d’abril de 2016)

● GESTOS I MAL GESTOS. EMPAR MOLINÉ / MARIA DE LOS LLANOS.- L’escriptora i periodista Empar Moliné va cremar unes planes d’un llibre, enganxades a les cobertes d’un exemplar de la Constitució espanyola, en el programa “Els Matins” de TV3, dilluns passat. Va ser un gest simbòlic, crític, conscientment provocatiu i volgudament sarcàstic. La delegada del govern a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, en la gala de lliurament de la distinció de Català de l’Any, fa vuit dies, quan tot el públic posat dempeus va aplaudir les sentides paraules del guardonat, l’Oscar Camps, tothom es va adonar que la delegada del govern central i destacada militant del PP, si bé s’havia aixecat de la butaca com la resta de públic per no “cantar” més del compte, va abstenir-se ostensiblement de picar de mans. Si fou un gest inconscient, va ser una descortesia; però si va ser premeditat, fou un mal gest mesquí. En el cas de l’Empar, el seu gest ha portat cua i li portarà més d’un disgust, el primer de tots haver-se de mossegar la llengua i demanar perdó, encara que fos a la seva manera, pressionada des del mitjà públic on treballa. El mal gest de la Maria de los Llanos, en canvi, li aportarà més d’una felicitació i s’afegirà al seu currículum de mèrits professionals.

El gest de l’Empar anava subtitulat amb un record a les famílies perjudicades per la declaració d’inconstitucionalitat del decret sobre pobresa energètica, perquè segons el TC el govern català no té d’empatollar-se amb quelcom que és una competència del senyor Rajoy i del seu ministre d’Industria i Energia, l’exemplar ciutadà Soria. “Per tant – va dir la Moliné, amb aquell posat murri i sorneguer que acompanya els seus gestos – les 895 famílies que s’havien acollit a l’ajornament de les factures de llum i gas durant l’hivern s’hauran d’escalfar com puguin, potser amb qualsevol llibre que tinguin a mà...”. La resta ja la sabeu o si no us la imagineu. El mal gest de la Maria de los Llanos, si va ser conscient, responia al despit per les acusacions al governs europeus, i al espanyol en particular, per com es gestionava el drama dels refugiats, pronunciades per un voluntari honest en nom dels seus companys que es juguen la vida per salvar les vides dels altres, al qual els rebecs catalans per votació popular i secreta van elegir “Català de l’Any”. Tant el gest de la Moliné com el mal gest de la Maria de los LLanos tenen dret a manifestar-se, per respecte a la llibertat d’expressió. Però en funció d’aquesta llibertat, reclamo el meu dret a identificar-me més amb el gest i les paraules de l’Empar, que no pas amb el mal gest de la delegada del govern.


Perquè un gest no és només un moviment del braç, del cap, del cos, sinó que ajuda a expressar sentiments o idees, reforçant les paraules o sense pronunciar-ne cap. Els gestos amaneixen les paraules d’un discurs, d’un debat o d’una simple conversa domèstica, fent més visible, més tangible, més convincent el missatge. Capítol apart mereix la gesticulació política: podríem dir que un gest polític és un moviment deliberadament exagerat i calculat per fer més expressiva i impactant una determinada frase o un eslògan de campanya electoral. Algú ha escrit que la política és l’art dels gestos. ¿Qui dubta que l’aparició a la darrera gala dels Goya dels Picapedra vestits d’esmòquing no fou un gest polític? Per si de cas, en Pablo Iglesias va aprofitar la pífia del seu assessor d’imatge per buscar-li una rendibilitat política, en comentar: “És un gest significatiu que quan els de la dreta es treuen la corbata, els d’esquerres ens posem esmòquing i corbatí”. A la meva manera de veure, doncs, els gestos amb o sense espontaneïtat, picardia, massa calculats, inclús assajats a vegades, si són gestos de cara a la galeria sempre els trobo a faltar sinceritat. I sense sortir del cor, un gest no val res. Per aquesta raó m’agrada l’Empar Moliné quan gesticula. I, per acabar la reflexió, m'agradaria dir que considero un gest que aquest comentari coincideixi amb el 85è aniversari de la segona república.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada