Follow by Email

dilluns, 25 d’abril de 2016

ELS GOLS EN PRÒPIA PORTA HAURIEN D’ESTAR PROHIBITS.

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dilluns 25 d’abril de 2016)

● ELS GOLS EN PRÒPIA PORTA HAURIEN D’ESTAR PROHIBITS.- Veritat que ningú vol fotre’s un tret al peu a propòsit? Doncs tampoc es fan gols en pròpia porta perquè sí. Seria ser beneit del cabàs l’imbècil que s’anés tirant pedres a la teulada, per aquesta raó ja que no s’hi pot fer res si et desgracies d’un tret el peu, almenys impedim que els gols en pròpia porta pugin al marcador o que les pedres llençades a la babalà ens ensorrin la teulada, que carai! I no obstant fa quatre dies el Barça, en plena “mala setmana” va batre el seu propi porter, cagada que encara desespera als culers, la referència als gols i als trets al peu confesso que l’he manllevada com a metàfora per enfilar una reflexió de més transcendència: que els humans en els darrers cinquanta anys hem duplicat el consum dels recursos naturals que produeix el planeta i que si no aturem la tendència depredadora, els experts calculen que l’any 2050 – jo probablement ja no hi serè, però no per això tinc dret a passar-ne de parlar-ne -, necessitaríem almenys tres vegades més de recursos naturals que ara, per sobreviure. Traduït en termes planers, la terra està en números vermells i el crèdit se li està esgotant.

El 86% de la població segons el comitè de competició planetari – els experts mundials que analitzen la champions ecològica, seguint el símil futboler – els interessos a pagar per aquesta sobre despesa de recursos són cada vegada més evidents: bestieses climàtiques, desforestació creixent, pèrdua d’espècies i caladors de pesca, contaminació dels mars... Però aquests gols clavats en pròpia porteria, tenen una conseqüència econòmica terrible: els països en vies de desenvolupament que no facin res per aturar el dèficit seran especialment vulnerables als virus i el deteriorament del planeta els afectarà molt més perquè disposaran de menys defenses per evitar la degradació mediambiental. I estem parlant de països com Sud-àfrica, Egipte, l’Equador, l’Índia o la Xina... Aquests països que s’estan tornant vulnerables perquè no paren de marcar-se gols en pròpia porta, concentren el 72% de la població mundial, inclosos els dos mil milions que a l’hora que escric aquesta reflexió ja és un fet irreversible que no poden cobrir les seves necessitats bàsiques.


Però a la meva manera de veure, no són només els països que van a la cua de la classificació mediambiental els que no poden badar, també els més ben classificats – entre els quals hi ha el nostre, de moment - han de prohibir els gols en pròpia porta, perquè sinó a la llarga acabaran fent la fi d’en cagaelàstics. Fer-se un gol en pròpia porta, en termes mediambientals, vol dir pensar només en el rendiment immediat, sense tenir en compte les conseqüències futures d’abusar dels recursos limitats de la Terra. Ara bé, no tirem el barret a foc! Encara hi som a temps de reaccionar si, enlloc de barallar-nos sobre el sexe dels àngels o entrampar-nos per passar la mà per la cara al veí, s’hauria de prohibir sense contemplacions el malbaratament dels recursos naturals, obligant a construir un futur pels fills basat en el consum sostenible. I si bé és veritat que per aconseguir-ho calen noves polítiques públiques, també s’ha de tenir en compte que sense una bona bugada dels mals hàbits individuals, feta des de les escoles, aquest Planeta no el salva ni Déu. I que em perdoni, si m’escolta, per usar el seu nom en va. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada