Follow by Email

divendres, 8 d’abril de 2016

● AL MINISTRE D’HISENDA LI CREIXEN NANS AL CIRC

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (divendres 08 d’abril de 2016)

● AL MINISTRE D’HISENDA LI CREIXEN NANS AL CIRC.- En Montoro i els seus homòlegs autonòmics s’han tirat els plats pel cap, i ni posant el senyor ministre cara de mag Tamariz ha aconseguit que li sortís bé el joc de mans de fer creure que les autonomies tenen les mans foradades i, per tant, tota la culpa del dèficit pressupostari que fa quatre anys a teixit sense treva. Fins fa poc, entre l'inefable Montoro-Tamariz i la vicepresidenta Soraya-Rotenmeyer, se n’havien sortit carregant tots els neulers de la pèssima gestió econòmica espanyola, a les frivolitats separatistes de la díscola ventafocs catalana que aspira a recuperar el tracte de princesa, del qual va ser privada per la força fa tres-cents anys.

Però a mesura que la pilota del deute s’ha anat fent més grossa i que aquí tothom ja s’olora que lleparà fort, si no s’hi posa remei a la sangonera que suposa una política tan nefasta com poc realista, en matèria econòmica, com la dictada pel govern central. I fins i tot els consellers correligionaris del ministre d’Hisenda s’han posat d’acord - sense necessitat de reunir-se prèviament amb els seus col•legues autonòmics - per consensuar una resposta comuna i adequada, i l’han engegat a dida espontàniament a les poques hores de rebre l’ultimàtum del ministeri: "o en quinze dies passeu totes el ribot a la previsió de despeses o des de Madrid us enviarem els homes de negre a intervenir-vos la caixa". Vet-aquí que a l’empara d’aquesta aparença d’igualtat de tracte - de passada es vol escarmentar Catalunya que és la que ha estat més maltractada - abans que els autèntics i temuts homes de negre els envií la Troika per ocupar la Montcloa.


Fins ara, el govern havia aconseguit dissimular la tibantor domèstica per qüestió del finançament, fent quadrar als seus i comprant el silenci de la tropa socialista amb un plat de llenties amb una mica més de xoriço, atiant-los contra la malgastadora, malcriada i rebel Catalunya; però es veu que cada vegada es fa més difícil d'amagar la mala maror entre els barons populars i els ministres que reparteixen el ranxo. I és que com passa en les famílies aparentment ben avingudes, quan no hi ha peles per seguir tirant de beta comencen els problemes de convivència, i ja ni anant al llit es poden fer les paus. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada