diumenge, 13 de març del 2016

SI FOSSIN MÉS LLESTOS... // SI FESSIN LA SEVA FEINA... // SI NO ENS PRENGUESSIN TANT EL PÈL...

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (diumenge 13 de març 2016)

● SI FOSSIN MÉS LLESTOS... No burxarien com bruixots l’entorn sobiranista per trobar qualsevol esquerda legal per llançar-se al coll dels infractors d’una legalitat inventada a conveniència d’uns interessos partidaris i ideològics, expressament dissenyada en aquest cas per fer la traveta a simpatitzants de l’estelada com ara als alcaldes que varen “desobeir” la consigna governamental de despullar els balcons dels Ajuntaments o dels col•legis electorals d’aquesta versió tan odiada de la senyera, per a no “contaminar” les votacions. Però fent desfilar pel jutjat a tots aquests mesells torracollons, per exemple a la batllessa de Berga, només aconsegueixen l’efecte contrari del que perseguien: multiplicar per tot arreu on tenen lloc aquestes compareixences repressores, manifestacions de suport als investigats i de rebuig als sectaris promotors d’intimidacions absurdes. I, de rebot, tota aquesta trepa de patriotes arnats engreixen els cens independentista - equilibrant així les baixes que un moviment democràtic pateix per les inevitables dissidències internes -, i tot plegat per acabar fent el ridícul quan, a la llarga, els tribunals no tenen més remei que arxivar els deliris persecutoris d’uns quants xarlatans que no veuen més enllà del nas, perquè al rellotge no li han canviat l’hora des de fa un segle. Si fossin més llestos i no tan carallots, intentarien entendre perquè una quantitat considerable de ciutadans catalans malda perquè a la seva comunitat autònoma se li reconegui el rang de nació històrica, i buscarien la manera de conviure civilitzadament amb aquest sentiment sobiranista que reivindica pacificament el dret a decidir, enlloc d’entretenir-se inventant excuses per impedir que els punyeters catalans no puguin ni esternudar sense demanar permís. És clar que si fossin més llestos no estarien emmerdats fins a les celles de corrupció, i la seva estimada pàtria no faria riure a mig món gràcies als seus acudits de pallassos fracassats.

● SI FESSIN LA SEVA FEINA... Si els tribunals es dediquessin a treure’s la son de les orelles, desencallarien la feina ordinària que se’ls hi acumula damunt els taulells i armaris saturats d’expedients a mig resoldre - que emmascaren l’eficàcia de la justícia, convertint-la en una eina tan lenta que, en la pràctica, no serveix per res -, i no perdrien el temps, obeint les ordres del govern de torn, buscant tres peus al gat als polítics, com en la causa oberta pel suposat cobrament il•lícit, per part d’una quarantena d’alcaldes catalans, de compensacions per assistir a reunions de treball de la Federació de Municipis de Catalunya. Ara que el TS ha confirmat l’arxiu definitiu d’un desgraciat procediment que va aixecar tanta polseguera, tothom es fa el longuis tirant pilotes fora; però si repasséssim la hemeroteca veuríem que durant setmanes les ones i els papers anaven plens de judicis de valor - vomitats per polítics i politòlegs - sobre una qüestió que no tenia més que importància que la que els carronyers li volien trobar per fer bullir l’olla. Recordeu aquella quasi frase feta: “potser no és delicte, però sí una falta d’ètica”, que no se l’estalviava ningú de repetir com lloros? Doncs el Tribunal Suprem ha donat una bona estirada d’orelles a fiscals i jutges complaents, per agafar temeràriament massa sovint el rave per les fulles. Com diu l’alcalde de Solsona, un dels imputats exonerats del pecat: “... voler fer creure que tot està podrit es fer un flac favor a la lluita contra la corrupció”


● SI NO ENS PRENGUESSIN TANT EL PÈL... Si com va denunciar ahir el conseller d’Economia Oriol Junqueras, el diferencial en concepte d’interessos que aplica l’Estat a les autonomies quan manlleven diners a través del FLA, ha suposat a Catalunya l’any passat una morterada de 380 milions d’euros de pèrdues, potser podrien els polítics jacobins començar a entendre per quina raó els catalans en tenen el pap ple de les continues aixecades de camisa dels governs centrals, siguin del color que siguin. Amb els diners que s’han hagut de pagar en concepte d’interessos, pels teòrics “préstecs” de l’Estat amb diner que ha recaptat dels catalans, n’hi hauria de sobres per aplicar el pla de xoc social imprescindible per alleugerir els efectes de la pobresa. Però el que dol més i et fa sentir impotent i escarnit, és que aquests diners que presta el govern central a les autonomies, en Rajoy l’ha anat a pidolar al Banc Central Europeu que els hi deixa a un interès tècnic del 0,05%, mentre que quan Madrid el posa a disposició de Catalunya aplica un interès d’usurer: 16 vegades més elevat. Si no ens haguessin pres el pèl tantes vegades, potser la meitat dels catalans – qui sap quants més de la meitat, si es fes un referèndum com Déu mana – no estaria disposada a partir peres i tocar el dos. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada