LA PROVA DEL COTÓ-FLUIX DE LA MAJORDOMA CUPAIRE

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (dijous 31 de març 2016)

● LA PROVA DEL COTÓ-FLUIX DE LA MAJORDOMA CUPAIRE.- A mi m’agrada la gent neta, però n’hi ha que abusen tant de palesar-ho fent la prova del cotó-fluix a totes hores, que acaben avorrint. Perquè, a més a més, aquests que es vanten de ser tan immaculats i primmirats no s’adonen, no sé si sempre sense proposar-s’ho, que de tant perfeccionistes que volen ser fan quedar en ridícul els que no tenen l’afició malaltissa de fer dissabte dia si i dia no. A qualsevol casa normal es poden trobar enllepissades, perquè la gent sense pretensions de ser la més neta del barri no viu només pendent de no portar cap llàntia a la roba, o de que les parets i el mosaic de casa seva es puguin llepar. Aquesta obsessió per aparentar ser més nets que ningú també es dóna entre els polítics, per desgràcia. I en tenim una bona mostra ara mateix, amb aquesta gent de la CUP en el paper de majordoms perepunyetes, que a causa dels seus fogots regeneradors de la política i de la mateixa democràcia, es veu que s’han proposat que els seus circumstancials companys, que no amics, de legislatura ensenyin les mans cada dos per tres per veure si a part de portar-les netes no els hi tremolen, i aquesta mania infantil de renovar els vots independentistes radicalment nets i polits, incomoda als que no volen sotmetre's a aquesta mena de prova del cotó-fluix, sense tenir-ne cap ganes.

A la meva manera de veure - i em sap greu referir-m’hi, perquè no m’agrada allò del “jo ja ho ha-via dit” –, el pronòstic que el pacte de legislatura agafat amb agulles de cosir per pasterejar un pacte d’investidura, a contracor de varis membres del sector convergent de Junts pel Si, que el varen signar per disciplina però no pas per gust ni convençuts, no trigaria gaire a petar per les costures mal embastades, s’està complint a bastament. Potser s’hi tornarà a posar un pedaç a corre-cuita i el gec servirà una temporada més per dissimular els geps, però acabarà fent un pet com un gla perquè els claus no es poden fer entrar per la cabota i aquella, en principi, solemne declaració parlamentària d’inici formal de la desconnexió amb Espanya – després rebaixada a la categoria de simple “declaració de principis”, en termes de legítima defensa preventiva, per evitar la clatellada del TC -, molts observadors imparcials, i no tots simpatitzants dels unionistes, sinó moltes persones amb seny, legitimitat democràtica i inclús pedigrí sobiranista, vàrem fer constar que una declaració setmesona, parida amb l’ajuda de fòrceps, seria l’esca de moltes desavinences futures entre els pares de la criatura. Tanmateix, no cal ser cap set-ciències per comprendre que la recent proposta de resolució de la CUP, reiterativa de l’anterior declaració suspesa pel TC, suposa deixar a les bancades de Junts pel Si una patata calenta, que tant s’hi s’entoma com si es rebutja farà molt de mal al procés, i qui sap si també a l’estabilitat i bona relació entre els membres de la coalició que governa presonera de la CUP, gràcies a un pacte contra-natura del qual, recordem-ho, qui gosava avisar des de les files sobiranistes que acabaria de mal borràs, era titllat de botifler. Per tant, això d’entestar-se a ser més puristes que ningú i obligar a fer la prova del cotó-fluix a cada moment, no per fer net, sinó per posar en evidència que el del costat no és tan net com tu, té un cost important. Tanmateix, però, el que sap més greu és que a l’hora de pagar llepa tothom i que, en aquests casos, sempre ha de recollir els plats trencats qui menys culpa en té, que és el poble.