Follow by Email

diumenge, 21 de febrer de 2016

ARMES // L'OBJECTIU DE DÈFICIT

PROPOSTES DE REFLEXIÓ (diumenge 21 febrer 2016)

● ARMES.- Per com acaparen l’actualitat mundial – inclús a Mart sembla que n’han descobert una de petrificada - invertir en armes es fer-ho en un valor segur i a l’alça. Des de fa un segle no hi ha un sol dia que no es massacri gent en alguna guerra o que no s’assassini a sang freda o calenta, la temperatura de la sang pel cas és indiferent. Un país tan pacifista com Suècia va haver d’admetre fa poc la hipocresia de predicar el pacifisme a l’ensems que donaven un cop de mà a l'Arabia Saudita, venent-los munició des de la porta del darrera. La majoria de països actuen de manera semblant, inclosa Suïssa verge i pura, que sembla que no hi toca perquè no té exercit, però que fa el que pot per estar a taula en el repartiment del gran pastís de la industria bèl•lica, fent-se la desentesa. Ja es dóna per descomptat que tothom fa el que pot – també el Vaticà, almenys mentre les seves finances les controlaven una mena de gàngsters il•lustrats – invertia en fàbriques d’armes i, segons diuen males llengües, en alguna de preservatius. Ara bé, el que em preocupa avui és un detall colateral a la venda d’armes, com si diguéssim una qüestió menor però emprenyadora: a casa nostra mateix, sense anar més lluny, podem estar segurs que la gent potencialment violenta, desequilibrada o insegura psíquicament, no podrà mai tenir accés a una llicència d’armes? És evident que la resposta oficial dels que tenen la responsabilitat de controlar-ho, quan algun ingenu gosa fer-los la pregunta, ha sigut que el dubte ofèn. Però, francament, quan t’assabentes que més d’un  dròpol, que no gira gaire rodó per mes senyes, disposa d’una arma de foc legalment adquirida i amb llicència al dia, et preguntes qui deu controlar els controladors? Perquè, com dèiem en la reflexió d’ahir, els que cobren per estar “in vigilando” fan moltes becaines en hores de feina.

● L’OBJECTIU DE DÉFICIT .- Què li hem fet a l’establishment de la UE perquè no s’amagui de dir que espera que Espanya tingui nou govern per tirar-se-li al coll, amb les urpes esmolades? Doncs, pel que sembla, que els mercaders de Brussel•les no pararan de fer-nos treure el fetge per la boca, amb l’excusa que tenint els números dels balanços d’un color vermell roent els hi vulguem aixecar la camissa fent-los creure que demà lligarem els gossos amb llonganisses. Potser no seran tan bèsties com per consumar allò del fetge, però em temo que els de poble lleparem com sempre. El que passa és que als nostres teòrics governants Europa ja els té calats i els hi veu el llautó de tres hores lluny, sobretot en no poder entendre com després de flagel•lar la classe mitjana (petits empresaris, autònoms, botiguers, funcionaris, pensionistes) amb mesures d’austeritat incompatibles amb qualsevol protocol de creixement; d’ensorrar la classe obrera a la misèria, marginant-la pràcticament del sistema de benestar per una eternitat i de tenir emprenyat a mig país amb les retallades, no hagin estalviat  prou per pagar el deute i complir l'objectiu de déficit, sinó que cada fi de mes han de córrer a manllevar més capital, sabent que mai el podran tornar. I com que als vells tafurs europeus no se’ls hi pot fer trampa, ni intentar fer passar gat per llebre, la seva reacció, com acabem de veure, és llançar-nos una nova andanada a la línia de flotació del vaixell. Però el més preocupant d’aquest panorama, és que aquest vaixell està en mans de capitans bornis que fan més tifa de pirates que de mariners. I malgrat s’acosta un iceberg no tenen pressa per prendre decisions. Serà perquè estan convençuts que, acabi com acabi, ells no en pagaran mai les conseqüències, ja que per això tenen a punt sempre l’ase dels cops?   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada