MÉS ENLLÀ D'UNA BROMA DE MAL GUST

PROPOSTA DE REFLEXIÓ (divendres 22 gener 2016)

MÉS ENLLÀ D’UNA BROMA DE MAL GUST

A la secretaria de la Montcloa volen baixos ,des que abans d’ahir una emissora catalana entremaliada i desvergonyida, amb la intenció de fer una innocentada al president del govern espanyol, va convertir Rajoy en la riota de tot el país i part de l’estranger, en fer palès que, malgrat estan en vigor, presumptament, els rigorosos protocols de seguretat propis d’una situació d’emergència o alarma antiterrorista en fase tres, és tan fàcil de fer-la petar per telèfon amb el president del govern com encarregar un pollastre a l’ast. Deixant de banda que l’èxit de la broma ha sorprès a la mateixa empresa, com se sol dir quan els resultats d’una inversió o d’una idea surten rodons, des del punt de vista polític aquesta beneiteria ha posat en evidència, entre d’altres coses, perquè des d’aquest blog fa quatre anys repetim que el posat i el tarannà del senyor Rajoy ens l’apropa més a la imatge pròpia d’un viatjant de gra cuit, que no pas al del president de la quarta potència europea.

A la meva manera de veure, que en plena crisi de la investidura més complicada d’ençà de la transició, el líder del partit més votat confessi que té l’agenda en blanc, és d’una ingenuïtat tan supina com irresponsable. En mans de qui està el futur d’un país endeutat fins al moll de l’os, a qui Brussel•les espera que tingui govern per reclamar-li retallades per import de deu mil milions? Pel que estem veient, en les d’un incapaç de portar el timó de cap vaixell i menys en capella d'una gran tempesta; al qual, a més a més, sembla que part de la tripulació ja l’ha abandonat i li assaja – amagada a la cantina – les absoltes. Però el més impresentable de tot plegat és que, una vegada més, els quatre llepaculs d’aquest pobre home volen fer servir "la gran cagada" – i perdoneu les referències escatològiques, però és que em fan sortir de fogó -, per carregar novament contra l'ase dels cops, Catalunya: “veieu com el president d’Espanya agafa el telèfon a tothom, i que en Mas mentia quan deia el contrari!”. Ahir vaig sentir un tertulià professional i a sou, que en Rajoy des d’ahir li semblava “entranyable”. Venint de qui venia aquest mig elogi, em va venir al cap aquella dita: “no ens queixem tant, que al cap i a la fi tenim els governants que ens mereixem”.