L’HOME DELS NASSOS HO TÉ DECIDIT: ANY NOU, VIDA NOVA

PROPOSTA DE REFLEXIÓ ( 31 desembre 2015)

L’HOME DELS NASSOS HO TÉ DECIDIT: ANY NOU, VIDA NOVA

Encara hi ha molta gent, no només infants, que no es creuen que avui s’hagi d’anar amb els ulls ben oberts per si s’ensopeguen, en alguna cantonada, amb el fabulós "home dels nassos". Escepticisme que palesa la desconfiança que, a còpia de desenganys i ensarronades, ha niat als campanars i a moltes teulades d’arreu del país, contaminant la natural ingenuïtat humana amb el virus de la incertesa i de la suspicàcia sistemàtiques. La societat moderna, que té una resposta científica per explicar cadascun dels misteris més reconsagrats, i li sobren arguments per desacreditar tots els contes a la vora del foc amb que els padrins i padrines, en temps reculats, enterbolien amb fantasies, sense mala fe per suposat, l’enteniment de la mainada, no pot empassar-se aquesta faula de "l’home dels nassos", que es fa córrer tal dia com avui - el darrer de l’any -, no se sap ben bé si per engalipar crèduls o amb segones de canvi més sofisticades. En qualsevol cas, reflexionar si la mainada d’avui dia, que es treu la llana al clatell tan de pressa que es capaç d’ensenyar, poc després de sortir de les beceroles, amb insultant desimboltura, als avis el secrets d’un mòbil o a jugar amb la “Playstation”, ¿creieu realment que no ha resolt, sent tan espavilada, molt més aviat de l’edat en que confessa que n’està al cal del carrer de “misteris” com els del “caga tió”, Reis, o pare Noel? Penseu el que vulgueu, però al meu parer, el que no té volta de fulla és que els nostres fills i néts han après a ser més murris que nosaltres, i a xopar de la mamella de la innocència tant com puguin. Ara bé, tot això que acabo d’escriure, no té res a veure amb la qüestió de "l’home dels nassos", ja que en aquest cas no es tracta de cap llegenda urbana, sinó d’una veritat com un temple: només cal tenir un mirall a prop, per comprovar-ho i caure del burro.

Això sí, cap "home dels nassos" porta cap nas igual, per molt que trieu i remeneu el gènere: fins i tot, entre bessons hi ha petites diferències; en canvi, enguany diuen els que ja han trobat “homes dels nassos”, que noten que molts els porten ben inflats. De fet, des de fa unes quantes temporades s’havia parlat d’un fenomen una mica estrany: els últims 31 de desembre: s’hi veia passejant-se, com reines del mambo, sobre els singulars nassos d’alguns homes, una llei de mosques empipadores que, en algun cas, feien sortir i tot de polleguera al pobre que les tenia de suportar. Fa poc m’han assegurat que avui no se’n veuen tantes de mosques enfilades als nassos de pobres homes, però, en canvi, hi ha tants nassos inflats que comença a circular l’alarma - sobretot després que s’ha fet córrer la veu que un bòlit, amb tots els colors de l’arc de sant Marti balla pel cel de Catalunya, el qual podria tenir relació amb la tradició. El problema dels nassos turgents potser es tracta d’una epidèmia; vés a saber, avui dia que cada dos per tres hi ha una “passa” provocada per un virus que no se sap mai d’on ha sortit.

A la meva manera de veure, doncs, no obstant no tinc base científica que ho demostri, no crec que sigui cap temeritat afirmar que els nassos s’han inflat per culpa de les picades d’unes quantes d’aquelles mosques d’anys enrere, les quals sembla que han evolucionat inesperadament a la categoria de “mosques colloneres”. Tanmateix, m’han tranquil•litzat assegurant-me que no es tracta de cap espècie invasiva, com ara el cargol poma, sinó que són mosques ben autòctones i nostrades. Bé, no us hi amoïneu que aviat aquesta inflada de nassos serà analitzada amb tots els ets i uts en les tertúlies on pontifiquen – sovint fent-se un sobresou per a foteses -, “experts en tot” que si saben pentinar gats a dojo, no els vindrà d’aquí “disseccionar” mosques. En quan al misteriós bòlit que a ca la Mònica Terribas, catalans des de Salses a Guardamar, asseguren han vist creuar el firmament, no cal espantar-se perquè no té cap relació amb "l'home dels nassos", malgrat també té "nassos": sembla que és una nau on viatgen extraterrestres cridats a consulta per la CUP, perquè els ajudin a desempatar el patafi astral de diumenge passat. Tranquil•litat, doncs, i bons aliments, és el que recomanen els "homes dels nassos" amb quins m’he topat. Inclús amb els que he compartit un cafetó a la barra del Xaloc, ho tenen clar: any nou, vida nova. I a les mosques que les escampi Déu, sinó perquè les feia!