INNOCENTS ANANT D'HERODES A PILAT

PROPOSTA DE REFLEXIÓ ( 28 desembre 2015)

INNOCENTS ANANT D’HERODES A PILAT

Als innocents degollats per l’Herodes se’ls va fer sants; però els innocents que vint-i-un segles després continuen sent víctimes dels sicaris del capitalisme deshumanitzat, dels totalitarismes sàdics i de mercenaris senyors de la guerra, sense escrúpols per causar danys colaterals i massacrar nens, no pujaran pas als altars, ni se’ls recompensarà amb un bitllet directe al cel de les oques per deixar-se pixar a sobre o, el que és pitjor, sense veure-li mai la cara al seu botxí per, almenys, tenir algú concret a qui maleir els ossos. Perquè els Herodes i Pilats d’avui dia, que continuen rifant-se innocents, s’amaguen darrera sofisticades màscares i hipòcrites disfresses honorables: “mercats”, “crisi”, “ajustos pressupostaris”, "ordres de Brussel•les", “és la voluntat de Déu”, “el benestar universal no és sostenible”... Són algunes de les moltes excuses de mal pagador que els permeten tirar la pedra i amagar la mà. Els Herodes i Pilats contemporanis, saben com tapar-se uns als altres les vergonyes, i són experts en enterbolir els rastres i les identitats autentiques dels botxins a sou, mitjançant tripijocs d’enginyeria financera o manipulacions descarades de la vertadera història, per colar a la opinió pública el gol de garses per perdius, evitant així identificar-los en el cens de cabrons amb nom i cognom, al contrari del que els hi va passar per burros, en temps reculats, al rei de Judea i al governador de Roma..

A la meva manera de veure, els col•lectius d’innocents contemporanis es mereixen que se’n conservi la memòria de les seves peripècies per sobreviure a la misèria, a les matances ètniques, a l’exclusió social i a la marginació conseqüència de les pobreses sobrevingudes per culpa d’especuladors i explotadors. Ja que malgrat sembli que la història només parla dels triomfadors - degut a que són ells qui l’escriuen i l’expliquen com els rota -, també els derrotats en formen part de la memòria, i no és just que innocents víctimes acabin escarnides físicament i moral, com a cornudes només pel pecat de ser incapaces de seguir pagant el beure de la festa. Es poden comptar amb els dits de la mà els sense sostre, sense feina, sense salut, sense autoestima i els que han de viure prostituint-se per les cantonades com a perdularis, que varen néixer pelleringues humanes, sinó que tots se n’han tornat després de perdre, una vegada darrera altra, totes les oportunitats per canviar la sort, senzillament perquè la sort dels innocents depèn massa sovint de pocavergonyes, amb les mans i les consciències més negres que la tinya.

Per aquesta raó, avui no puc acabar aquesta reflexió sense pregar-vos un minut de silenci simbòlic per tres exemples vergonyants de persones quina innocència s’està violant contínuament:

● Els innocents que es refiaven dels estalvis de tota una vida de treball i sacrificis per si tenien un mal de ventre quan fossin vells, i que ara es rosseguen els punys perquè gràcies a les potineries de bancs àvids de capital ingenu i fresc, i a les retallades de l’Estat espoliador de pobres, s’han quedat amb una mà al davant i l’altra al darrere.

● Els innocents migrats de l'horror de la guerra i de la fam, que somniaven refer les seves vides a la falda de l'hospitalària Europa, i que avui es passen el dia plorant de ràbia, de fred i d’impotència, davant la indiferència general perquè ja no són notícia de primera plana, estibats en asèptics magatzems a l’espera que els hi obri les portes algun país comunitari dels que varen comprometre’s a acceptar si us plau per força una quota de carn d’asilat, per fer-ne no se sap ben bé què.

● I, finalment, els tres mil i escaig d’innocents que s’han suïcidat enguany, només a Catalunya, xifres certes malgrat el secretisme oficial les protegeix, diuen que per evitar l’efecte contagi. Penso que tampoc poden quedar en l’oblit avui dia dels innocents, perquè donen testimoni de que l’estrès que suposa sobreviure en les societats industrials amb l’ai al cos, porta els més dèbils a desequilibris que els hi ensorren la personalitat, l’esperança i la fe. Us convido, doncs, a pensar un moment tots aquests innocents moderns, i a tenir clar qui són els seus botxins i els seus Herodes i Pilats, perquè si ens n'ensopeguem algun pel carrer, a sobre no els hi fem un gara-gara còmplice.