Follow by Email

dimecres, 14 d’octubre de 2015

UNA QÜESTIÓ DE DIGNITAT I D'HIGIENE DEMOCRÀTICA

Potser que no barregem les coses interpretant les concentracions que entre avui i dijous es desenvoluparan arreu de Catalunya, sobretot a Barcelona, segons el capteniment de cadascú, com un simple acte de suport simbòlic o d’adhesió militant a uns líders, perquè és tracta, o s’hauria de tractar, de quelcom molt més planer i elemental. En definitiva, avui el que està en joc no és la reputació ni el futur polític d’unes persones concretes – Mas, Rigau i Ortega –, ja que a qui el govern central vol enviar a la picota denunciant-te'ls i bescantant-les a la Justícia, no són persones individuals sinó càrrecs polítics. El que els hi fa nosa als nacionalistes espanyols, són el president de la Generalitat i dues conselleres rebeques i incòmodes, no per ser qui són, sinó pel què representen.

Per aquesta raó, a la meva manera de veure, les concentracions no només son legítimes, sinó quasi obligades per dues qüestions de pissarrí: la primera, per dignitat i la segona per higiene democrà-tica. No es pot permetre que persones que tenien democràticament el mandat de la majoria dels ciutadans per governar, siguin objecte de represàlies intel•lectualment barroeres i miserables, emmascarades de legalitat, per part de representants de l’Estat que no s’amaguen de la seva animadversió política, i que per tant mai han volgut ni prendre’s la molèstia de veure si - sense rebregar la Llei, sinó interpretant-la amb generositat i possibilisme -, es podrien exercir, per exemple, drets tan fonamentals com el de decidir.


Precisament perquè es tracta d’una clara qüestió de revenja política, entenc que la batllessa de Barcelona, l’Ada Colau, a les antípodes ideològiques dels personatges imputats, hagi fet saber que estarà en primera fila de la concentració en suport al President de la Generalitat – independentment del seu cognom i del partit al qual pertany –, perquè en un moment donat va fer el que tocava possibilitant els instruments democràtics necessaris que una gran majoria parlamentària i bona part de la ciutadania des del carrer li reclamaven amb insistència: que posés, simplement, les urnes a disposició de la societat civil que volia decidir la sobirania del seu poble en un referèndum legal, respectuós amb totes les maneres de pensar, pactat i pacífic.          

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada