Follow by Email

diumenge, 25 d’octubre de 2015

I SI FESSIN DISSABTE A L'IMSERSO?

Milions de persones jubilades o pensionistes i un reguitzell de propietaris d’hotels, que esperen amb candeletes a l’octubre la invasió pacífica de joves de la tercera edat per seguir pagant sous i hipoteques, estan que trinen perquè del programa de vacances de l’Imserso, enguany el més calent encara està a l’aigüera. No cal patir-hi, però, ja que el ministre de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat ha comparegut fa quatre dies al Congrés per assegurar que no passava res, tranquils, que ja estava al cas, i que dintre de poc tot tornaria a la normalitat. Però sí que passa: de moment centenars de persones grans s’han hagut de tocar la pera i no anar-se’n a prendre el sol a les Canaries o a d’altres destins turístics simplement perquè el pastís d’aquest negoci se’l disputen diverses empreses a les quals, pel que es veu estan més interessades en sucar-hi el melindro, que no pas en satisfer les il•lusions de la clientela tan especial que tenen. Per aquells que no sapigueu de què va la pel•lícula, us recordaré que Mundosenior és una UTE formada per dos majoristes de viatges – Globalia i Barceló –, que des de fa un quart de segle monopolitzen la gestió del programa de vacances patrocinat per l’Imserso (Instituto de Mayores y Servicios Sociales). Vet-aquí que aquest Institut, benemèrit asil d’estómacs polítics i funcionarials agraïts,  a principis d’any va decidir que el suculent pastís se’l repartissin Mundosenior i Mundiplan, una altra UTE constituïda per majoristes competidors dels que tallaven el bacallà fins ara: Iberia, Gowaii, Alsa i IAG. Mundosenior, però, ha considerat que el pastís no donava per tantes boques i ha recorregut al Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals la decisió de l’Imserso, deixant empantanegada la programació 2015-2016 de vacances dels “sèniors”, sense que ni la poca vista de fer coincidir aquesta picabaralla amb les eleccions legislatives hagi servit per desbloquejar un fastigós contenciós mercantil, que no hauria d’interferir, a la meva manera de veure, en el desenvolupament d’un programa social tant important. Llevat que hi hagi molta més porqueria dessota les catifes d’una institució, que pel que jo sé no fa dissabte massa sovint.


Ignoro si el pastís dóna per tant o no, però no em negareu que un contracte valorat en 1.200 milions d’euros ha de tenir moltes novies. L’Imserso és un negoci rendible per a l’Estat, ja que s’estima – Expansión en va fer un reportatge d’investigació molt encertat -, que per cada euro que el govern inverteix en treure a passejar la gent gran, en recupera 1,9 per diferents conceptes fiscals, a part que s’estalvia pagar l’atur i, en canvi, s'embutxaca l’irpf i cotitzacions dels aproximadament 12.000 treballadors que dependrien de la caixa dels encantats, si els hotels sense clients de l’Imserso tanquessin portes en temporada baixa. És cert que els empresaris hotelers s’escarrassen cada any per esgarrapar millors subvencions per compensar unes tarifes que els hi permetin “fer caixa” durant la tardor i l’hivern, sense perdre-hi diners encara que no n’hi guanyin. Se suposa que no deu ser cap mal negoci si tenim en compte que quan el programa va començar a caminar no s’hi apuntaven gaires hotels de quatre estrelles, mentre que avui ja representen quasi el 50% de l’oferta. És comprensible, doncs, que un negoci tan llaminer sigui cobejat i que ningú es vulgui conformar amb les engrunes del pastís. Per aquesta raó caldria que es prenguessin totes les precaucions, per evitar que els borinots i no la gent gran en treguin profit d’una iniciativa que, ben gestionada, té molt de mèrit. Però veient el que es veu en altres àrees de l’administració, em penso que no estaria de més fer un bon dissabte de tant en tant, per impedir que els paràsits corquin les estructures. Mai se sap que es pot trobar en edificis vells i poc airejats. I si voleu que us sigui franc, aquesta història que s’han muntat aquest any per quedar-se amb el monopoli de la gestió, deixà anar una ferum que Déu n’hi do. I el que m’esparvera més encara és que davant les protestes que comencen a arribar dels sectors afectats, els fontaners d’en Rajoy vulguin resoldre l’avaria a corre-cuita perquè no esquitxi la campanya electoral, i sigui pitjor el remei que la malaltia. De moment, però, per molt que corrin ja arriben tard i l’emprenyament dels perjudicats poc l’arreglaran amb quatre pedaços. Tant se val, ara que el patafi ja està servit, però que aprofitin per fer dissabte a fons. La gent gran que han donat pel sac s’ho mereix.       

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada