A mitjanit, totes les candidatures que opten a un escó en la propera
legislatura parlamentària recolliran els patracols i tancaran la paradeta,
disposats a passar el més de pressa possible i de puntetes la jornada de
reflexió, fent el “paripé” amb els altres candidats durant mig mati amb una
“selfie” per a la portada dels diaris de diumenge, el dia de la sega. Fa dies -
malgrat s’especula amb bosses de vot ocult procedent d’electors presumptament
sonsos o carrinclonament indecisos - que tot el peix estava venut. Centenars de
milers de ciutadans es presentaran davant les urnes ben rumiada la jugada, amb
la papereta repanxingada dintre un sobre que ja es portaran de casa, on ha
estat covant-se des de fa dies. Aposto que - més que en altres diades
electorals - els diversos membres d’una mateixa família s’han manifestat més
reservats sobre el color de la seva papereta, ja que mai com demà passat els
ciutadans catalans s’hi jugaran tant en unes eleccions, i aquesta sensació que
s’està vivint un moment important, es farà palès, ja ho veureu, en un vot més
reflexionat, emès a consciència. L’ANC, que ha acomboiat tot el procés amb una
eficàcia i finezza – a la manera italiana - exemplars, ha donat una única i
darrera consigna als seus socis, perquè la sega acabi sent una bona collita:
explicar que es necessita la independència per fer un país millor, ajudar a
exercir el seu vot a tothom que tingui dificultats de mobilitat i animar
parents, veïns, amics i saludats que no es quedin a casa.
Tanmateix, celebro que la fira s’hagi acabat perquè m’estalviaré de veure
com petejaven el recinte firal xarlatans forasters, que enlloc de limitar-se a
vendre el seu article, posant en relleu les virtuts i miracles, es dedicaven a
donar-nos desdenyosament lliçons d’urbanitat, de modals i de democràcia rància
i adulterada, com si fóssim una tribu d’indígenes en una reserva, enlloc dels
bons, educats, servicials i cornuts ciutadans que els hi han estat pagant la
festa i les xefles, des de fa qui sap quan. A la meva manera de veure, però,
tanta bellugadissa de capgrossos de la capital acaparant els escenaris de la
fira local, no com a teloners dels nostres artistes sinó a l’inrevés, a part de
fer mala astrugància no ha caigut bé i, en alguns casos, fins i tot ha provocat
ganes de vomitar, en comprovar que no tenien ni la decència de dissimular que
als col•legues locals els manipulaven com tristos titelles. Mireu, no sé si la
sega de demà passat ens donarà per tirar milles una bona temporada o el
suficient per tocar el dos definitivament i plantar-nos pel nostre compte, però
almenys uns quants, espero que molts, ens farem passar el punt d’orgull d’haver
votat pels d’aquí, pels que no han necessitat de crosses manllevades a altres
contrades per explicar-se sense fer tentines, tartamudejant o enredant com uns
gitanos, als quals no arriben ni a la sola de les sabates, perquè els gitanos
que imiten tan malament almenys tenen gràcia, “salero” i honestedat. Gràcies a
Déu, sobretot, perquè haurem perdut de vista una temporada al viatjant de gra
cuit més fals i ignorant que hem conegut mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada