●
Els últims espeternecs de Grècia per evitar el que és inevitable, reuneixen
tots els elements èpics de les grans tragèdies. L’arenga de Tsipras a tots els
grecs apel•lant als sentiments patriòtics i democràtics d’un poble orgullós era
digna dels clàssics. Fins i tot el to de veu era l’adequat per pronunciar
aquell principi d’elegia, enervant els seus compatriotes i generant quilòmetres
d’empatia a les xarxes d’arreu del món. Però per entendre de veritat què els hi
està passant als grecs, no es pot frivolitzar l’enunciat del problema
reduint-lo a una simple pel•lícula d’horror entre bons - poble grec arruïnat
que es defensa panxa enlaire - i dolents - capitalisme sense entranyes que vol
que els grecs treguin més el fetge per la boca – perquè el conflicte és més
complicat, encara que es pugui simplificar en poques paraules: els usurers a
qui l’Estat grec va recórrer perquè el poble no hagués de renunciar a les
vetllades de vi i de roses, pretenen cobrar el deute escanyant l’Estat perquè
colli els ciutadans obligant-los, si convé, a prostituir-se i passar gana. Les
dretes que governaven fins fa poc, la conseqüència de tenir les mans foradades
la tenien ben entomada i no els hi tremolava la mà a l’hora d’emperpalar més el
poble; però les esquerres radicals i indignades que varen guanyar les eleccions
reivindicant la dignitat nacional han hagut d’aprendre a patacades la trista
lliçó de la realitat: quan es viu de manlleu, l’orgull ja te’l pots posar on te
càpiga.
● A la meva manera de
veure, culpabilitzar del patiment dels grecs exclusivament a la cobdícia dels
seus creditors és una frivolitat. En cas de no haver estat rescatada Grècia
dues vegades i d’haver-se-li personat part del deute mitjançant un quitament del
78% dels bons sobirans en mans de la banca privada, els grecs s’haurien hagut
d’estrènyer el cinturó molt més del que ho han fet. Malgrat s’ha de reconèixer
que els ajustos de l’economia grega en els últims cinc anys han rebaixat el
dèficit en 13 punts percentuals el PIB, han reduït el nombre d’ajuntaments de
1034 a 355, han minorat en un 25% el nombre de funcionaris i han retallat sous
i pensions, no n’hi ha hagut prou perquè quan els ajustos es repercuteixen
només a les famílies i a les empreses el tret surt per la culata i les reformes
tenen un efecte recessiu sobre el creixement, dificultant la recuperació
econòmica. En canvi, els governs grecs, inclòs l’actual, no han fet res per
ajustar l’estructura de l’Estat a la realitat d’un país quin deute sobrepassa
amb escreix el 200% del PIB, per exemple rebaixant les elevadíssimes despeses
en Defensa, acabant amb el frau fiscal i l’evasió escandalosa de capitals,
abordant el fet que malgrat les reformes quasi un 60% dels grecs depenen de la
menjadora pública i que el seu sistema de pensions sigui un dels més generosos
i foradats d’Europa. En el fons, la llosa que esclafa els grecs és que el seu
deute, per molt que s’hi esforcin, ni suant sang, aconseguiran tornar-lo i
només hauran de pencar com esclaus per pagar puntualment els interessos als
creditors. És clar que aquest cercle pervers s’ha d’acabar, però només hi ha un
camí: que els grecs toquin de peus a terra i facin els deures i que els
creditors assumeixin que quan deixaven diners a un client amb la corda al coll,
actuaven com a usurers de la pitjor estofa, sabent que mai veurien un ral del
capital però que tota la vida viurien dels interessos. Els grecs, doncs, han de
pagar amb austeritat sostenible els seus pecats, però els creditors han de
renunciar als seus beneficis il•lícits i gens ètics a costa d’una víctima que
no era conscient de l’abraçada de l’os que significava que un usurer continués
afluixant la mosca encantat cada vegada que li anaven a pidolar. Crec que hi
hauríem de pensar una mica en tot plegat abans de fer segons quines manifestacions,
i que de passada poséssim les barbes en remull perquè alguns dels pecats que
han conduit els grecs al cul de sac, aquí també s’han comés gràcies a
governants panxacontents, corruptes i poc estalviadors en despesa improductiva.
Quan toqui pagar els plats trencats, ¿passarà com a Grècia que els culpables
del desgavell se’n sortiran gratis i el poble arrossegarà el gep a l’esquena
tota la seva vida, la dels seus fills i néts?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada