¿JA HEU MIRAT L'HORÒSCOP?

Els que entenen de tot i més, asseguren que a mesura que hom deixa de creure en els reis mags s’aficiona als horòscops. De fet, hi ha estudis demoscòpics que garanteixen que la columna de les prediccions astrològiques és la més llegida dels diaris i revistes, després de les esqueles. No hi ha cap dubte, doncs, de que les persones adultes tenim tanta fam de creure com de somniar. Per aquesta raó, potser, quan ens hem desenganyat de que els mags ens portin el que volem, ens refugiem en el misteri dels horòscops perquè ens toqui una bona mà que ens permeti aconseguir allò que somniem o, simplement, per seguir fent volar coloms. Fins que un dia, de la mateixa manera que algun impertinent ens va xerrar amb malícia per xafar-nos la guitarra - o vàrem acabar descobrint-ho per nosaltres mateixos - qui eren els reis mags; una altra ànima “caritativa” també ens va explicar, potser sense cap delicadesa, com es cuinen els horòscops perquè no ens féssim massa il•lusions. Però com que quan més grans ens fem més criatures ens tornem, molts més dels que ho confessen repassen el seu horòscop, de la mateixa manera que escriuen d’amagat la carta als reis.

L’astrologia estableix des de temps reculats una relació directa entre els astres i la biografia passada, present i futura dels humans. I l’horòscop, en tant que relaciona l’estudi zodiacal amb l’instant exacte del naixement d’una persona, és la clau de volta d’una cultura ancestral nascuda a la Mesopotàmia i a l’antic Egipte, que els grecs i els romans convertiren gairebé en ciència exacta. Inclús els estoics van desenvolupar una doctrina filosòfica anomenada de “simpatia universal”,  que relacionava el petit món dels homes – el microcosmos – amb el gran món de la naturalesa – el macrocosmos -. En canvi, el cristianisme a l’astrologia li va fer la vida impossible sempre i la seva pràctica fou condemnada en varis Concilis com l’esma del pecat. Encara avui moltes religions blasmen dels endevinadors que pretenen llegir el futur en relació amb els astres i revelar els secrets de pobles i de persones. La jerarquia cristiana, concretament, és de la que s’hi ha posat històricament més de cul, perquè diu que aquestes pràctiques no lliguen amb l’evangeli, per la senzilla raó que el futur només pertany a Déu i no a la predeterminació del destí escrit a les estrelles. Però no deuen convèncer gaire gent aquestes advertències, perquè el negoci d’endevinar el futur va a tota pastilla quan més emboirat està l’horitzó. Potser sí que només es dóna un cop d’ull a l’horòscop per pura tafaneria, però si resulta que els astres et van de cara se t’alegra el dia. En el fons, ningú se’n refia massa dels que llegeixen el futur, però com que una bona carta astral ajuda l’autoestima, després de mirar l’horòscop, encara que sigui fent conya, si t’agrada tot el dia les coses et  surten millor i si no te l’encerta, sempre queda el consol de dir que els horòscops no van a missa. La qual cosa es confirma si compareu a diferents diaris la predicció del dia. Sort n'hi ha que amb la crisi no se’n pot comprar més d’un!