dimarts, 30 de juny del 2015

CONTRADICCIONS DIFÍCILS D'EXPLICAR

El problema dels discursos radicals és que són difícils d’explicar les contradiccions. És el que els hi passa avui - entre d’altres personatges que han irromput en les administracions amb la intenció de “fer net” - a les alcaldesses de Madrid i Barcelona. La primera, desdient-se de la seva manera de pensar respecte de les desconsideracions a les víctimes de l’holocaust nazi o a les del terrorisme, en particular ella que va sobreviure a la matança d'advocats laboralistes a Atocha, ha deixat passar al regidor Zapata uns tuïts clarament despectius envers ambdós col•lectius, impropis de qualsevol persona decent, però impresentables en qui embolicant-se amb la bandera de la democràcia autèntica i regeneradora, s’havia ofert al poble per netejar de corrupció les administracions i airejar les institucions florides per haver estat tancades massa temps. I en quant a la segona, perquè després d’omplir-se la boca blasmant de qualsevol forma de nepotisme i d'amiguisme polític, la seva parella i la de la seva mà dreta, ocuparen càrrecs de confiança en l’organigrama de la seva incipient administració municipal. En el debat polític posterior a aquests fets, de ben segur es donaran tota mena d’explicacions per justificar les contradiccions entre allò que es predica i allò que es fa. Però res del que puguin dir les icones Manuela i l’Ada, esborrarà el mal gust de boca que les primeres contradiccions flagrants de la seva gestió han deixat en alguns membres sorpresos de la seva pròpia parròquia i en la de molts ciutadans espectadors, que no combregant del tot amb les seves idees revolucionàries, volien creure que potser ara sí que havia arribat l’hora d'una democràcia sense tendències ni arbitrarietats.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada