Follow by Email

dijous, 14 de maig de 2015

EM DOLDRIA MOLT, QUE EM TINGUESSIN PER MALA PERSONA

Jo no sé si al ministre Wert li va fer gaire gràcia que el titllessin a la cara i en públic de mala persona; però del seu posat de perdonavides immediatament després de l'incident, vaig deduir que més aviat se’n sentia orgullós que el diputat Tardà, a qui deu considerar un llenguerut separatista, li engaltés una correcció tan severa. A mi, francament, em deixaria molt tocat  que algú em tingués per un mala peça, ja que considero que ser considerat mala persona és el pitjor que li pot passar a ningú. Mireu si em sabria greu, que no li desitjaria ni al meu pitjor enemic i, per tant, si em passés a mi, aniria a envestir qui m’ho hagués dit i procuraria aclarir els malentesos, fins que féssim les paus i em retornés la bona fama. Però el ministre Wert no ho farà això, per tres motius dignes de fer-s’ho mirar: perquè no creu que hi hagi cap malentès per aclarir, perquè en el seu peculiar ordre de valors potser l’insult es considerat un mèrit i, finalment, perquè ja es conforma amb que el seu acusador hagi sigut expulsat de la tribuna del Congrés. I en part li dono la raó: efectivament, el que va encendre la sang del diputat Tardà no va ser cap malentès, perquè el ministre Wert no és, precisament, dels que tiren la pedra i amaguen la mà: ell mastega bé les paraules perquè se li entengui tot el que vol dir, i ho diu convençut que està complint quasi una missió sobrenatural. No sé si és una mala persona, francament, però si les característiques de les males persones es poden quantificar, ell tindria molts de punts de coincidència amb la mostra.


Una de les característiques principals d’una mala persona, a la meva manera de veure, és que s’aprofiti d’una posició de prepotència per fer entrar claus per la cabota, per exemple, en les parets sensibles d’una comunitat lingüística, que era un model de convivència pacífica fins que ell s'hi va ficar pel mig. Des que van adjudicar-li el ministeri de Cultura, s’ha comportat com un elefant en una botiga d’objectes fràgils, i ha acumulat una llista quilomètrica de greuges i demandes per danys i perjudicis de les entitats culturals del país, a les quals ha pretès sotmetre sota la seva bota intransigent. I, en especial en el cas de Catalunya, les seves trompades han estat dedicades a trepitjar el signe cultural més sagrat per un poble que se sent nació, encara que no tingui Estat: la seva llengua. Jo no sé si és una mala persona, però que no parat d’humiliar i menystenir l'idioma català tant com ha pogut, si que ho sé de cert. I que s’ha sentit orgullós de fer-ho, també; perquè ho porta escrit a la cara. Tots els polítics aspiren a passar legítimament a la història per alguna iniciativa encertada que hagin impulsat. El ministre Wert hi passarà com el ministre de Cultura que ha tingut més institucions culturals en peu de guerra, com el pitjor valorat de la seva promoció ministerial i com un energumen incapaç d’escoltar i de dialogar amb franquesa perquè, en el seu cas, ha sacrificat la humanitat a la ideologia, i actua més com un robot fanàtic que com una persona. Repeteixo, no sé si és una mala persona; però si jo fos ell correria a netejar la meva imatge, perquè el pitjor llegat que pot deixar a la història de la seva gestió política, es que s’hagi guanyat a pols que li diguin “mala persona”. I perdoni les molèsties, senyor ministre, però com repeteix en Tardà, algú ho havia de dir.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada