Follow by Email

divendres, 22 de maig de 2015

CONDEMNATS A UNA SEGONA VOLTA ELECTORAL

Els resultats de les urnes de demà passat posaran en evidència la manca de previsió d’una classe política panxacontenta, que trenta i escaig d’anys després de la restauració de la democràcia, encara no ha sigut capaç de redactar una llei electoral que reservi exclusivament als ciutadans el dret a decidir qui ha de governar un país, una comunitat o un municipi. Una democràcia amb un sistema electoral que no contempli llistes obertes i, sobretot, la celebració d’una segona volta quan cap candidatura obtingui la majoria absoluta a la primera, serà sempre una democràcia imperfecta, estèril i coixa; per molt que els aparells dels partits, que no volen deixar en mans de la patuleia els ressorts del poder, diguin el contrari. Perquè suposo que convindreu amb mi que és una presa de pèl a l’electorat, que mitjançant tripijocs i conxorxes per sota la taula, els perdedors puguin capgirar el resultat electoral imposant un cap de govern o un alcalde, que no hagi estat el més votat pel poble en teoria sobirà. D’aquestes martingales ja n’hem vist en el passat i, en la majoria de les vegades, l’experiment no ha deixat bon gust de boca. Però dilluns vinent tot fa preveure que davant el poti-poti de minories que soles no poden governar, caldrà un miracle per bastir cartipassos municipals sostenibles. Ja sé que les majories encara que per tocar poder s’engiponin a base de pactes contra-natura, si són matemàticament viables s’han de considerar democràtiques, però a la meva particular manera de veure no en seran mai, de democràtiques, ni tampoc ètiques ni elegants. 


Ja se sap que en política es possible anar-se’n al llit amb qui es vulgui, però a determinades parelles de conveniència se’ls hi veu tan el llautó, prostitueixen tan descaradament l’esperit democràtic per un plat de llenties, que la ciutadania no pot evitar adonar-se'n de que se li estan posant banyes i, a més a més, li volen fer pagar el beure. Si durant la campanya els polítics no es cansen de repetir que els programes són els que compten, ¿quin aiguabarreig programàtic en surt d’una coalició de conveniència, contradictòria en els seus interessos i, sovint, inclús enfrontada per les ideologies? En canvi, si com en altres països més pragmàtics, la setmana entrant s'anés a una segona volta - perquè la llei electoral que s'ha tingut mandra de fer preveiés que quan no hi ha majoria absoluta per governar a la primera, és repetís la votació entre les dues candidatures més votades - es respectaria a la voluntat d’aquest poble en teoria sobirà que tots diuen que tan s'estimen. I la clau de la governabilitat d’un parlament o d’un ajuntament, no recauria mai més en partits frontissa que sembla que només aspiren a deixar-se estimar, per acabar al llit del pretendent més rumbós, encara que no sigui ni el més guapo ni el més eixerit.      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada