Aconseguir que les caques de gos no
embrutin el paisatge urbà, sembla que ha portat de corcoll durant la
legislatura que s'acaba els regidors de la cosa a molts de municipis exigents,
però resulta que pocs se n'han sortit per trobar-hi el desllorigador. En
efecte, molts ajuntaments a falta de recursos per emprendre projectes més
ambiciosos, varen entretenir-se engiponant ordenances de civisme a tort i a
dret, d’allò més primmirades possibles, on el capítol reservat a recollir els
excrements dels millors amics de l’home tenia reservat un lloc d’honor, per la
senzilla raó que sempre que es convocava una reunió, dins del pla de
participació ciutadana, per parlar de civisme, era inevitable que el tema de
les caques de gos consumís bona part del temps. El bo del cas és que la primera
vegada que la queixa va arribar a la taula del regidor corresponent, aquest reaccionà
amb sornegueria i anant de sobrat: - “això rai té ràpid remei. Farem una crida
als veïns i, si cal, motivarem la col·laboració amb un bon repertori de
multes”. No tardaren gaire en descobrir que apel•lar al sentit de la
responsabilitat queda molt bé sobre el paper, però que en la pràctica fa figa;
en part, perquè els que haurien de perseguir els propietaris de gossos que no
fan el gest de arreplegar la caca, la veritat sigui dita s’ho agafen a la fresca,
potser pensant que es van fer policies municipals picant més alt en els seus
objectius professionals.
Ara bé, hi ha regidors que no es
desanimaren pas per aquestes foteses i s'espremeren les neurones a la recerca
de mètodes imaginatius i, fins i tot, revolucionaris pel que tenen d’innovació
tecnològica, per eliminar les caques de gos. És el cas de Sitges, que en vista
que no hi havia manera de fer-les desaparèixer dels seus turístics carrers,
varen decidir “épater le bourgeois” posant en marxa un sistema nou: analitzar
l'ADN de les caques. D'aquesta manera, els gossos censats en aquesta població
-i els que ho facin a partir d'ara- hauran d'aportar una mostra d'ADN, que es
guardarà en una base de dades. De l'anàlisi se'n cuidarà una empresa del parc
de recerca de la UAB, i si l'ADN extret no es troba a la base de dades, es
podrà elaborar un retrat robot a partir de característiques com el pèl, per tal
d'identificar l'infractor. D'altra banda, en una derivada sanitària, també es
detectaran els paràsits més comuns, que poden presentar riscos tant pels
animals com pels humans. El projecte es posarà en marxa a partir del setembre –
sempre que els resultats electorals no trastoquin els plans -, amb la intenció d’exportar la idea a d’altres
municipis, ja que segons diuen la Diputació de Barcelona també hi està
interessada en veure el resultat de l’experiment científic-escatològic. A la
meva manera de veure, però, a vegades la solució més senzilla és de pur sentit
comú i la tenim sota el nas. Que, en definitiva, és el que ha fet l’ajuntament
de Puigcerdà, després de desenganyar-se del sentit cívic dels ciutadans, que
passaven olímpicament dels dispensadors de bosses i papereres escampades per
tota la vila. Han contractat un treballador a jornada complerta dedicat noés a
recollir les caques de gos de la geografia urbana. Si l'exemple enganxa, em
pregunto que en faran alguns ajuntaments de les flamants ordenança de
civisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada