Follow by Email

dilluns, 18 de maig de 2015

CAQUES DE GOS

Aconseguir que les caques de gos no embrutin el paisatge urbà, sembla que ha portat de corcoll durant la legislatura que s'acaba els regidors de la cosa a molts de municipis exigents, però resulta que pocs se n'han sortit per trobar-hi el desllorigador. En efecte, molts ajuntaments a falta de recursos per emprendre projectes més ambiciosos, varen entretenir-se engiponant ordenances de civisme a tort i a dret, d’allò més primmirades possibles, on el capítol reservat a recollir els excrements dels millors amics de l’home tenia reservat un lloc d’honor, per la senzilla raó que sempre que es convocava una reunió, dins del pla de participació ciutadana, per parlar de civisme, era inevitable que el tema de les caques de gos consumís bona part del temps. El bo del cas és que la primera vegada que la queixa va arribar a la taula del regidor corresponent, aquest reaccionà amb sornegueria i anant de sobrat: - “això rai té ràpid remei. Farem una crida als veïns i, si cal, motivarem la col·laboració amb un bon repertori de multes”. No tardaren gaire en descobrir que apel•lar al sentit de la responsabilitat queda molt bé sobre el paper, però que en la pràctica fa figa; en part, perquè els que haurien de perseguir els propietaris de gossos que no fan el gest de arreplegar la caca, la veritat sigui dita s’ho agafen a la fresca, potser pensant que es van fer policies municipals picant més alt en els seus objectius professionals.         


            Ara bé, hi ha regidors que no es desanimaren pas per aquestes foteses i s'espremeren les neurones a la recerca de mètodes imaginatius i, fins i tot, revolucionaris pel que tenen d’innovació tecnològica, per eliminar les caques de gos. És el cas de Sitges, que en vista que no hi havia manera de fer-les desaparèixer dels seus turístics carrers, varen decidir “épater le bourgeois” posant en marxa un sistema nou: analitzar l'ADN de les caques. D'aquesta manera, els gossos censats en aquesta població -i els que ho facin a partir d'ara- hauran d'aportar una mostra d'ADN, que es guardarà en una base de dades. De l'anàlisi se'n cuidarà una empresa del parc de recerca de la UAB, i si l'ADN extret no es troba a la base de dades, es podrà elaborar un retrat robot a partir de característiques com el pèl, per tal d'identificar l'infractor. D'altra banda, en una derivada sanitària, també es detectaran els paràsits més comuns, que poden presentar riscos tant pels animals com pels humans. El projecte es posarà en marxa a partir del setembre – sempre que els resultats electorals no trastoquin els plans -,  amb la intenció d’exportar la idea a d’altres municipis, ja que segons diuen la Diputació de Barcelona també hi està interessada en veure el resultat de l’experiment científic-escatològic. A la meva manera de veure, però, a vegades la solució més senzilla és de pur sentit comú i la tenim sota el nas. Que, en definitiva, és el que ha fet l’ajuntament de Puigcerdà, després de desenganyar-se del sentit cívic dels ciutadans, que passaven olímpicament dels dispensadors de bosses i papereres escampades per tota la vila. Han contractat un treballador a jornada complerta dedicat noés a recollir les caques de gos de la geografia urbana. Si l'exemple enganxa, em pregunto que en faran alguns ajuntaments de les flamants ordenança de civisme.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada