Follow by Email

dilluns, 30 de març de 2015

SEGONS A QUÈ SEMPRE S'ARRIBA TARD

Potser sigui pura casualitat, però que quan la fiscalia o la policia investiga un presumpte delicte, segons com es posa la directa i segons com es va en primera malgrat el motor rategi; això, com a mínim, fa mal d’ulls i, a la meva manera de veure, exigeix una explicació. Per exemple, a les poques hores del terrible accident d’aviació, varen circular per twitter piulades criminals alegrant-se que les víctimes de la catàstrofe fossin catalanes i que era una llàstima que no n’hi hagués més. A través de la pròpia xarxa molts usuaris improvisaren un escrit de denuncia – jo en vaig ser un més dels signants -, dirigit al ministre de l’interior, reclamant un escarment adequat pels que estaven atiant l’odi d’una manera tan barroera com covarda. El ministeri, a la vista del refús generalitzat per aquestes més que bretolades però em temo que només per quedar bé, va manifestar que ho esbrinaria. Pel que hem vist en altres casos de flagrants atacs a la convivència des d’Internet, si els investigadors es treuen la son de les orelles fan meravelles i en vint-i-quatre tenen els culpables de les canallades de cara a la paret, detinguts, emmanillats i lliurats a la justícia  Però en el cas que ens ocupa, si és que algú vol de veritat posar fil a l’agulla, deu tenir la vista cansada i li costa de trobar el forat de l'agulla. És a dir: cap dels terroristes intel•lectuals inspiradors d’actituds violentes contra persones concretes en funció de la seva nacionalitat, que se sàpiga ha passat davant del jutge. Per quina raó deu ser que es vagi al ralentí?

Perquè els que no ens mamem el dit sabem que en l’administració policial i judicial res passa per casualitat; sempre hi ha algú que manega els tempos i els fils. Encara fa més temps que de d'això de les piulades  l’afer sobre l’autoria del cartell del Carnaval de Solsona, que convidava a “matar espanyols en un ambient festiu, pacífic i familiar”. Si ho recordeu, al singular sindicat Manos Limpias i als esgarriacries de “Solidaritat Civil Catalana” els hi va faltar temps per empastifar l’Ajuntament solsoní sense proves; però quan poc després es va saber que l’autoria d’aquell pamflet no requeia en cap independentista català sinó en un obscur mercenari a sou dels de l’altra corda, les ànsies de justícia es varen aigualir. I fa un parell o tres de dies que un mala peça il·lús es vanta de preparar una bomba per llençar-la en plena final de la copa del rei. L’única manera d’impedir que delirants de tota mena atiïn des d’Internet l’odi per matar la convivència pacífica, és desemmascarar-los i escarmentar-los, fent-los pagar les ximpleries amb treballs comunitaris, fins que la mala baba se’ls hi acabi. Tant la policia com la fiscalia si volen aixecar el vel de l’anonimat d’Internet, per posar en evidència aquests impresentables, tenen mitjans de sobres per fer-ho. Esperem, doncs, que quan es decideixin a entrar-hi a sac en aquest merder, no sigui massa tard. Perquè si es té la sensació que no passa res atemptant contra la convivència, cada vegada hi haurà més candidats a fer d'incendiaris.          

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada