Follow by Email

dijous, 22 de gener de 2015

UNA FAMÍLIA EXEMPLAR, LA DEL SENYOR BÁRCENAS

Jo pensava que tenia la millor família del món, però quan m’he assabentat del que han estat capaços d’aconseguir en escasses vint-i-quatre hores els parents d’aquest pillastre d’en Bárcenas, he caigut de cul. Afluixar quasi 40 milions de les antigues pessetes per pagar una fiança és un gest per treure’s el barret, sí senyor. Per molt extensa que sigui la seva parentela, a més d’un quilo per cap els hi deu haver costat la broma. Se l’han d’estimar molt, doncs, a més a més d’anar forts d’armilla. O vés a saber si aquests diners els hi devien perquè si anaven ben servits era gràcies a ell. El jutge abans de donar per bona la fiança, diuen que voldrà tenir la llista detallada de qui són els generosos “donants”, no fos cas que entre la família de sang s’hi hagués camuflat algú de la família política. Jo diria que no cal patir-hi, ja que aquestes famílies tan ben avingudes i complimentoses no solen deixar serrells ni penyores que els puguin comprometre, però mai se sap. Els meus parents normals, malgrat diuen que m’estimen molt, dubto que em poguessin fer un favor com aquest, entre d’altres raons perquè han de suar la cansalada per arribar a fi de mes. Per aquesta raó la seva estima és més sincera i entranyable que no pas la dels parents d’en Barcenas, que pertanyen a aquella colla de prepotents que pensen que amb diner es compra de tot, i fins i tot es pot pagar amor fingit i emmascarar d’hipocresia els sentiments. A banda de que en Bárcenas, malgrat té tots els comptes embargats i la seva dóna es queixa que no pot pagar ni la llum, té el ronyó més ben cobert que vostè i que jo; resulta que a més a més gaudeix d’una família tan exemplar que es grata la butxaca al primer xiulet del padrí. La meva, per descomptat, no li arriba a la sola de la sabata en aquest sentit, però en canvi li dóna cent mil voltes en valors, tendresa i caliu humà. Per aquesta raó, malgrat avui el gran home es vanti al sortir de la cangrí que els seus l’estimen molt, jo i molts altres sabem que com a persona està sol com un mussol. Els estómacs agraïts de la família política li donen suport d’amagatotis, només perquè no els hi ensorri la carrera amb les pedres que el pillo s’ha guardat a la faixa. I els de la família de sang, li bavegen les mans només amb l’esperança de llepar-ne un tros del presumpte botí que té amagat en paradisos fiscals. Tant de bo els primers es fotin una bona nata i hagin de sortir en calçotets a ensenyar les vergonyes a la plaça i, en quan als segons, m’agradaria molt que el presumpte botí ocult fos la darrera enganyifa d’un engalipador professional i que no en treguin ni un cèntim del “sacrifici patrimonial” que han fet, segons ells, per contribuir a treure de la presó un pocavergonya. I abans d’acabar, no puc deixar de remarcar que m’ha cridat l’atenció la coincidència d’arguments exculpatoris entre en Bàrcenas i l’ex-honorable Pujol: tots dos varen manifestar en un moment donat de les seves declaracions públiques que no tenien cap necessitat de ficar-se en política per fer-se rics, ja que abans d’entrar-hi els quartos els hi sortien per les orelles. Ja veieu, els plats s’assemblen a les olles.       

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada