Follow by Email

divendres, 23 de gener de 2015

PLUJA DE MILIONS QUE EM TEMO TARDAREM A NOTAR A LA LLAR

Ahir es va confirmar que s’acosta una pluja de milions que regarà tota la zona euro durant vint llargs mesos, de manera que la sequera podria allunyar-se del territori i possibilitar un clima més càlid que facilités l’aparició de brots verds i l’engreixament del ramat de vaques europees que s’havien quedat amb la pell i l’os, després d’una temporada d'empassar-se, si us plau per força, el regim teutònic de la doctora Merkel  dematí, tarda i nit. Facilitar la pluja artificial de vitamines per desvetllar l’interès consumista dels ciutadans amb coets carregats de bitllets acabats de sortir de la màquina, és un invent que s’ha provat en altres indrets infectats també d’anèmia perniciosa i, en principi, els malalts han fet una revifalla prometedora. Però en aquests casos de desnutrició no es pot cantar victòria de seguida, perquè la convalescència sol ser llarga, no es coneix l’abast que poden tenir les seqüeles d’una teràpia de xoc que consisteix en reforçar únicament la gana i poc l'esperit, i sobretot perquè quan els malalts es veuen les orelles engeguen a la merda les precaucions i l'austeritat, recaient de mala manera. Per tant, que quedi clar que no tot seran flors i violes si aquesta aigua que caurà del cel no s’emmagatzema intel·ligentment en previsió de més sequeres, canalitzant-la adequadament perquè arribi on faci més falta per assaonar bones collites i no es malgasti, per exemple, en fomentar la pràctica del golf o en la construcció de jacuzzis en zones residencials d'alt estanding, mentre a moltes llars la gent no es pugui dutxar decentment cada dia. Perquè un dels problemes d’aquesta pluja que s’espera a partir de maç és que no regarà el territori amb la mateixa intensitat i que, en conseqüència, si els enginyers no es posen a treballar des d’ara, prioritzant la construcció d’humils sèquies enlloc de fantàstics "aves", per entendre’ns, l’aigua pot trigar a arribar a les zones de secà, que és on més falta fa. I fins aquí la pallissa d’avui. De fet, no cal allargar més la prèdica si qui escolta no té les orelles a cal ferrer. O com diuen de l'Ebre cap avall: "a buen entendedor pocas palabras bastan".


Postdata: el cas que us vaig explicar en la reflexió de dimecres passat, en que l’amic Andreu em confessava amb paraules sentides la seva impotència com usuari de la sanitat pública, continua exactament igual; la qual cosa vol dir que, pels afectats, pitjor. Us mantindré al corrent, perquè aquests exemples pràctics, entomats constructivament, ens poden ajudar a millorar.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada