MONÒLEGS A PEU DE CARRER (6) – DE FORA VINGUEREN...

Confesso que m’he tornat un xafarder i que m’agrada parar l’orella a les converses que per casualitat escolto, sovint gràcies a que la gent quan s’esplaia amb un altre parla més alt del compte, sobretot si està amorrat al telèfon. Ahir, sense anar més lluny, em vaig ensopegar - a la barra del bar on entro cada matí a fer un tallat, quan acabo la caminada terapèutica quotidiana - amb una dona atribolada que explicava per mòbil, sense massa reserva, la causa del seu emprenyament:

“- Doncs mira que et dic mona, no estic d’humor per acudits a aquestes hores, després de passar una altra nit del lloro per culpa dels maleïts veïns de sota de casa. I el teu pare també està que trina - ja te’l pots imaginar! -, sobretot després que va baixar a pregar-los que paressin d’escridassar-se, i li tancaren la porta als morros dient-li: “abuelo, no se meta donde no le llaman!” Ja saps que significa pel teu pare això que li diguin avi; precisament va vendre’s el cotxe l’endemà que en una rotonda un galifardeu que tenia pressa li va endinyar: “avi, no s’adormi al volant!”... Em tingut mala sort amb aquests veïns i no sabem pas com ens en sortirem, l’única esperança és que estan de lloguer i potser fotra’n el camp aviat. El president de l’escala prou que ha intentat resoldre-ho plantificant un avís a l’ascensor que recorda - a tothom en general per a no ferir susceptibilitats, perquè ell és un senyor molt legal, tocat i posat - que des de mitjanit fins a les vuit del dematí s’ha de poder dormir, ja que a la comunitat hi viuen gent gran, nens i treballadors que s’han de llevar d’hora. El teu pare, ja ho saps, necessita descansar les seves hores tal com li va dir el metge en sortir de l'infart, i aquests dies que no pot clapar tranquil és una altra persona, t’ho ben asseguro. Jo mateixa estic amb l’ai a cor, sentint unes batusses en que és diuen de tot, de fill de puta per amunt, quan arriben a les tres de la matinada mamats, i no sé si amb alguna altra porqueria al cos. De fet, quan me’ls trobo per l’escala em sembla que van una mica obnubilats, però passo de llarg perquè em fan por. Quina pena sentir por dels veïns que tens més a prop que la família en cas de necessitat!  No, no filla, no són pas joves; jo els hi faig ben bé de quaranta-cinc a cinquanta anys, i segons el propietari que els hi va llogar el pis, li varen fer llàstima perquè tots dos són pensionistes per malaltia... Collons, nena, estan malalts i s’emborratxen un dia sí i l’altre també? Això sí que no ho entenc, que no els hi fan un seguiment els metges? És el que diu el teu pare, viuen a costa de nosaltres i no paren de fer-nos la vida impossible... I no et pensis, aquests paios són del país, no pas de les quimbambes. El propietari del pis es disculpa dient que va mirar de no llogar-lo a moros i negres perquè no ens queixéssim; doncs, mira, li vaig contestar, potser millor ens aniria amb estrangers pobres però educats, que n’hi ha molts, que no pas amb aquesta púrria del país... Saps allò que es diu que de fora vingueren i de casa ens tragueren? Doncs és exactament el nostre drama, només que nosaltres hem acabat de pagar l’hipoteca fa sis anys i no estem pas a la nostra edat per vendre la casa i anar de lloguer... Els municipals, dius? Refia-te’n! Mira, si no hi ha sang i fetge pel mig no mouen un dit, i el que denuncia a vegades ho passa pitjor que el denunciat... Jo em refiava que l’Ajuntament potser ens donaria un cop de mà després d’haver parit una ordenança de civisme que declara, per exemple, el dret de la gent gran a dormir; però es veu que tot plegat és paper mullat, i els nostres veïns poden dir-se el nom del porc a les tantes de la matinada. Jo a vegades, Déu em perdoni, penso: a veure si es maten d’una vegada i s’acaba la murga! ... Tu que coneixes aquesta regidora tan mona que es vanta de l’ordenança de civisme, convida-la a passar un parell de nits a casa nostra per comprovar el pa que s’hi dona amb uns veïns incívics que et fan sentir tan impotent com a ciutadà i com a persona... Temo que el teu pare un dia tregui el geni i faci un disbarat, perquè els mateixos que no fan res per impedir que algú es pixi cada dia en els dret cívic de la gent gran a dormir en pau, després crucifiquen el que es prengui la justícia pel seu compte quan no es pot més...”