LA COLITA I LA FISCALIA DE L'ESTAT: DUES CARES DE L'ÈTICA

La fotògrafa Colita, com alguns altres catalans guardonats amb la medalla del Ministerio de Cultura, ha tingut el gest de dignitat de tirar-li pels nassos al ministre Wert una distinció tan merescuda, pel sol fet de ser precisament ell - una persona sectària i nefasta per a la cultura en general i de les minories en particular - qui està al càrrec del Ministerio. Però el rampell de dignitat de la Colita és quelcom més que un gest gratuït: inclòs amb la medalla hi va un xec de 30.000 euros i avui per avui l’excel•lent fotògrafa, a la seva vellesa, va molt justa d’armilla i ha de fer equilibris per arribar a fi de mes. Per tant, per ella aquell xec li hagués fet molt de favor. I no obstant la llaminera temptació d’agafar al vol l’oportunitat - per dignitat, però sobretot per ètica - va dir-li al ministre amb qui no volia compartir una fotografia perquè ningú més que ella sap la transcendència d’una fotografia, que se la podia confitar la medalla. I estic segur que després d’aquest gest va plorar, orgullosa per no haver-se deixat comprar però també emprenyada per haver hagut de renunciar a una recompensa que es mereixia i que, a més a més, li feia tanta falta, només per haver tingut la desgràcia de  tocar-li un ministre de Cultura tan bord com en Wert. Tanmateix, coincidint amb la notícia d’aquest gest ètic de la Colita, la Fiscalia de l’Estat presentarà avui una querella criminal contra el president i la vicepresidenta del govern de la Generalitat – i si segueix les instruccions d’Alícia, la mona sàvia del règim que ahir va esbombar urbi et orbe els propòsits de la fiscalia abans que els fiscals obrissin la boca – l’estendrà als titulars de les conselleries d’educació i de justícia. Entremig de tants exemples de la feina ben feta que fan els fiscals quan actuen professionalment i sense deixar-se manipular pel govern de torn, de tant en tant treuen el caparró impresentables que fan mans i mànigues, per exemple, per evitar a la monarquia veure una infanta asseguda al banc dels acusats per corrupció, o per satisfer la venjança política de governants miops de Madrid contra governants catalans que, en nom d’una quantitat considerable de ciutadans que n’estan fins al capdamunt de ser menystinguts en tot allò que més els dol, simplement volien decidir pacífica i democràticament la manera de tenir unes bones relacions amb Espanya, sigui com a veïns o com a socis. Com pot, doncs, la fiscalia ignorar els milers de testimonis de persones que varen participar el dia 9 amb l’emoció i els sentiments a flor de pell? Algunes d’aquestes persones es varen alliberar aquest dia de moltes emocions contingudes. Jo vaig sentir persones, que no són precisament ceba, confessar gairebé amb llàgrimes als ulls que votaven per familiars que havien mort amb la recança de no haver vist reconeguda la sobirania del seu poble.  En resum, la majoria de gent que va anar a votar diumenge hi va anar perquè va voler i per moltes raons personals i intransferibles, no pas perquè el president Mas o qualsevol altre polític li hagués manat. Per tant, francament, que la fiscalia busqui caps de turc obeint a cegues un govern que no sap on va, és una temeritat però també una falta d’ètica colossal. I perdonin les molèsties.