●
ELS FETS: Un matí de festa major, la colla de trabucaires varen fer la
tradicional cercavila, que es coneix com a “despertada”, disparant els trabucs
a l’aire, després de donar-los un bon pinso de pólvora. En arribar davant la
casa del regidor del PP a l’ajuntament de la vila, a uns quants trabucaires de
la broma se’ls hi va ocórrer escenificar, a tall de conya, una rèplica bufa i
descarada de la cèlebre pintura de Goya que immortalitza uns afusellaments. Posats a fer gresca, algú que
el devia saber va entonar estrofes de l’himne del partit de la gavina, la qual
cosa dóna una altra pista sobre el tarannà purament iconoclasta dels
trabucaires, ja que si la seva intenció hagués estat intimidatòria o
revolucionaria, potser la música de fons escollida hagués estat “Els Segadors”
o “La Internacional”. El regidor, per la seva part, es va prendre la pantomima com
un assetjament en tota regla i va cridar a sometent, i ja tens la plana major
dels populars en peu de guerra fent escarafalls a tort i a dret, presentant
denuncies al fiscal i atiant tota la “Brunete mediàtica” en contra dels
separatistes catalans que havien gosat fer davant la casa del regidor popular
un simulacre d’escamot d’execució, ja que posats a embolicar la troca, no venia
d’un pam.
●
LA CRÍTICA: Els trabucaires es varen passar de la ratlla amb una broma pesada,
potser si sense nocturnitat ni premeditació, però d’evident mal gust i,
francament, per ganes de tocar el botet o de fer la guitza a un veí antipàtic,
de ben segur no pel seu tarannà personal sinó per ser fill polític de l’Alicia
d’Espanya, sobretot si es confirma que tres dels trabucaires militen en partits
que es tapen el nas cada cop que es creuen amb un popular. Ara bé, el regidor,
tractant-se de la festa major, s’ho podia haver pres amb una mica més de fair
play, enlloc de buscar tres peus al gat de la política i despenjar-se amb un
atac d’histèria, posant el crit al cel denunciant que els sobiranistes l’havien
posat a la llista negra i, a més a més, es petaven de riure sota el balcó de
casa seva.
●
LA REFLEXIÓ: Que tenint en compte que d’un pet se’n poden fer deu mil
esquerdes, seria convenient que mentre duri aquesta crispació – que existeix com
les bruixes a Galícia, malgrat es vulgui amagar -, tothom des del bàndol
sobiranista procuri aguantar-se les ganes de fer xerinola a costa dels
espanyolistes, perquè està demostrat que tenen la pell massa prima i s’ofenen
per no res, tot s’ho agafen a la tremenda i la majoria no tenen sentit de
l’humor. Considerant, a més a més, que no deixen res per verd a l’hora d’afegir
llenya al foc, val més deixar els acudits
i les bromes per quan l’ambient carregat d’avui l’hagi escombrat una bona
tramuntanada que ens deixi respirar amb llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada