dijous, 21 d’agost del 2014

QUE COMPLCAT ÉS VIURE EN UN MÓN GLOBAL

Que les notícies bones o dolentes se sàpiguen en qüestió de segons, encara que hagin passat en un racó extrem de món, del qual en prou feines n’havíem sentit parlar, és el principal avantatge o inconvenient d’un planeta sotmès a un gran germà impassible que amb el seu ull ho xafardeja tot, i escampa els detalls més insignificants i a vegades fins i tot íntims a una velocitat tan impressionant, que agafa sovint els observadors a l’aguait amb els pixats al ventre. Moltes vegades, avants que els analistes n’hagin pogut avaluar les seqüeles d’un afer, aquesta entelèquia com alguns la titllen - dotze apòstols que disfressats de “mercats” manen més que els governs o els condicionen de mala manera -, reacciona a les palpentes emetent missatges preventius d’eufòria o de pànic que s’escolten com si es tractés d’un oracle, arrossegant els atrapats en aquesta immensa teranyina de la globalització, a prendre decisions precipitades, intuïtives i desesperades, que en teoria ensorren o enriqueixen indiscriminadament i equitativa tots els afectats, però que per una estranya casualitat potser basada en la llei de Murphy, la moguda sempre té un desenllaç semblant. Francament, per dir-ho sense embuts, després que la majoria de les alarmes de tsunami acabin com a tempestes en un vas d’aigua, els rics són una mica més rics i els pobres s’enfonsen un xic més en la misèria i en la frustració. Tanmateix, d’aquesta realitat se’n desprèn una evidència indiscutible, que cada dia m’agrada menys:  que el món global només reacciona frenèticament i immediata per impulsos econòmics, mentre que no s’immuta i s’espera a veure-les venir quan qui es belluga són els polítics, perquè mentre les seves picabaralles o declaracions hiperbòliques només facin pessigolles als dogmes de l’economia global, els seus administradors fan tranquil·lament migdiada deixant que les criatures s’entretinguin. Davant aquesta realitat, la generació dels previsors i dels planificadors ha quedat obsoleta, deixant pas als especuladors i als especialistes en pescar quan les aigües baixen tèrboles. I és que serveix de poc fer càlculs a llarg termini basant-se en  paràmetres i condicions que una simple revolada a l’altre cap de món pot tombar en un segon, com a ha succeït amb el veto rus a la fruita i verdura europea, sense miraments ni escrúpols per l’esforç d’infinitat de persones que treballen honestament refiant-se que la feina ben feta sempre té recompensa. I és que en el món global els projectes basats en el treball, l’estalvi, l’esperit de superació personal, la competència lleial, neta i respectuosa, poden esquerdar-se com a conseqüència d’un simple ventositat petada a les antípodes  .    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada