Fa uns vint anys
un guru nord-americà, especialitzat en el xantatge emocional, va convertir un
estirabot banal en gairebé un dogma per als executius agressius: “no pots
aconseguir l’èxit si et vesteixes de fracassat”. Potser fidel a aquesta màxima,
ell mateix s’havia disfressat de Zig Ziglar, un nom amb ganxo i pedigrí
oriental, per fer més creïbles les seves teories que no pas si emprava la seva
autèntica identitat: la d’un vulgar Hilary Hinton. El cas és que tenia molta
raó: si vols reeixir en qualsevol empresa cal que creguis amb allò que vens o,
com a mínim, que ho aparentis tan bé que sembli veritat. No vendràs un clau si
fas l’article amb cara de pomes agres i sense un manifest entusiasme. La fe
potser mogui muntanyes, falta veure-ho; però la tossuderia és ben cert que fa
possibles coses que semblaven utòpiques. El que passa és que per ser tossut se
n’ha d’aprendre a base de rebolcades: res s’aconsegueix a les primeres de
canvi, sinó que s’ha de picar molt de ferro fred abans de triomfar. Si es vol
assolir una objectiu, s’ha de començar per arraconar la sola menció al fracàs.
Aquesta paraula ja és “per se” un llast, i no s’hi val a dir que sempre és
prudent contemplar totes les possibilitats, buscant terceres vies per escapolir-se
si van mal dades. Qui aspira a guanyar, no pot ni plantejar-se com a hipòtesi
el fracàs: en tot cas, si no s’aconsegueix la fita a la primera s’ha d’intentar
tantes vegades com calgui. Al final de l’obra, el tossut que empeny sense marejar
la perdiu sempre guanya si no s’arronsa ni s'encanta. Aquesta reflexió, és
clar, val tant per aspectes personals i quotidians de la vida de les persones,
com per qüestions col•lectives de més volada, com per exemple aspirar a guanyar
la lliga o a la independència. Mai no arribarem a cap meta si, en primer lloc,
no es té clar que el camí cap a l’èxit està ple de pedres i de bardisses ni si,
en segon lloc, no s’està disposat a suar la cansalada empenyent colze a colze,
fins aconseguir-ho. Pensant que tot seran flors i violes no s’arriba gaire
lluny. Perquè l’alè dels que s’hi escarrassen a mitges tufeja d’una hora lluny
a fracàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada