LA TIRANIA DE CERT JOVENT

L’estiu que s’acosta farà més visible al carrer, perquè a l’estiu tota cuca viu, la problemàtica d’un jovent desvagat - els que estudien perquè les escoles estaran tancades per vacances i els més gambats perquè no troben feina -, amb seriosos tics agressius i manifestes dificultats per a respectar qualsevol versió de l’autoritat. Però aquest fenomen, que s’ha començat a etiquetar com de “tirania juvenil”, segons alguns sociòlegs alertaven l’any passat, en aquesta mateixa època, no vol dir que la canalla pugi més violenta o irresponsable que en les anteriors generacions. En efecte, en un informe redactat per sociòlegs de la Universitat Ramon Llull, es deia: “... de fet, les costums autoritàries d’altres èpoques, on el càstig físic era un instrument legitimat al servei de la disciplina i l’ordre, o bé l’autoritarisme propi del model de família patriarcal, posen de manifest que la violència al si de la família, o de les institucions socials, no és un fenomen nou ni recent”. A la meva manera de veure, el que possiblement ens vingui de nou és que despunten en el jovent, cada vegada a edats més tendres, actituds d’agressivitat envers els adults, els pares en particular i el sistema, en general. I que aquestes actituds incíviques i rebels que menyspreen la convivència i la solidaritat, necessiten per expressar-se  l’empara d'un grup que els impersonalitzi, ja que aquests nois i noies que anant en colla poden arribar a fer por, individualment solen ser uns xaiets; llevat en l’àmbit domèstic, on la seva tirania té acollonits a més de quatre pares. Tant és així que, segons reconeix la Fiscalia de l’Estat, les denuncies de pares per maltractes dels propis fills ha augmentat en un 60% els darrers anys. El terme “jovent tirà” potser no sigui del tot científic, però en el llenguatge col•loquial dels professionals – psiquiatres i psicòlegs – s’utilitza per definir un patró de comportament comú, egoista i egocentrista, que es caracteritza per una mínima tolerància a l’espera, a l'ordre i als convencionalismes i, sobretot, per considerar que les seves inquietuds i frustracions sempre han de passar per davant. El metge psiquiatre, del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, Enrique de Moral recalcava: “... això comporta que tinguin escassos sentiments de culpa i rebutgin normes socials elementals i qualsevol figura d’autoritat, de manera que la freqüència de conflictes amb els adults està a l’ordre del dia”. Tanmateix, amb l’arribada de jovent d’altres cultures s’estan empeltant al jovent autòcton, ja prou regirat, males costums que encara posen més èmfasi en la impunitat de les transgressions fetes en grup. Per tant, a la societat se li està girant feina de debò. I la solució no es troba pas reprimint, sinó educant. Però, sobretot, predicant amb l'exemple.