CALLA, QUE NO TENS RAÓ!

Quan era petit havia escoltat moltes vegades a casa associar el mot “xaveta”, en certa manera al concepte de “raó”; però segurament algun mestre em va fer adonar que no sempre “perdre la xaveta” vol dir, necessàriament, que estiguis boig sinó que, potser, només es tracta de ser “original”, “diferent” o “extravagant”. Qui sap si el prototipus a que em refereixo sigui el Quixot: un personatge que havia perdut la xaveta sense perdre mai la raó, de la qual en tenia gavadals per donar i per vendre. I és que la diferencia entre un geni i un pertorbat la marca la xaveta, segons que s’hagi perdut del tot o que, simplement, estigui mal endollada. Massa sovint i amb molta frivolitat es titlla d’imbècils a persones per no pensar igual. No es pot treure la raó a ningú amb l’argument de que està “tocat del bolet”, sobretot perquè la raó no és monopoli de ningú i, encara menys dels  talibans de la política o de la cultura quadriculada, que es resisteixen a admetre que de raons n'hi ha tantes com barrets. M’agradaria viure en un món de gent tan raonable que acceptés debatre les raons dels altres, partint de la base que seran diferents de les meves i que l’únic exercici civilitzat que cal emprar és el de buscar les coincidències entre les raons de cadascú. Voldria que s’admetessin cada cop més idees o iniciatives com a raonables i que es denunciés per poc raonable a qui no ho veiés des d’aquest punt de vista. Ser raonable ajudaria molt a suportar el desgast i l'estrés del dia a dia. En canvi, atrinxerar-se com en una barricada per defensar la nostra parcel.la de raó a capa i espasa, només porta a la trencadissa. Perquè aquell que es  desqualificat matusserament d’haver perdut la xaveta, és molt possible que tingui tanta o més raó que qui el fa callar i, per tant, el bocí de raó que aquell pugui tenir no justifica emmordassar les racions de raó que tenen els altres.